Al post anterior es feia referència a SafariCom. Aquesta companyia de telefonia mòbil ens va acompanyar durant tota la nostra estada a Kenya. Per començar, camí de Kimlea, a la sortida de Nairobi.
Els cartells que vèiem eren com aquests. Foto (C) de reppuli a Flickr.
Ja ens sabíem de memòria la seva oferta:
I la tarja que vam comprar per al mòbil que portàvem per deixar a Kimlea era de SafariCom. Fins i tot vam practicar el Sambaza: enviar saldo d’un mòbil a l’altre. A Movistar va arribar més tard…
Però més enllà de l’enyor, val a dir que vam trobar la telefonia mòbil molt extesa.
En un país on les comunicacions són encara força precàries (vegeu els posts que parlen de transport), les infraestructures molt dèbils (a molts llocs no hi ha canalització d’aigua ni corrent elèctrica) i el telèfon fixe amb limitacions (a Kimlea hi havia una línia, que era la que es feia servir també per la connexió a Internet… a canvi de quedar-se sense telèfon, és clar), per no parlar de la migració interior, tothom té mòbil. De fet, les cues a la botiga de SafariCom al Sarit Centre de Nairobi, per exemple, semblaven les de l’oficina per renovar el DNI.
Arxivat sota: Vida a Kenya - Life in Kenya | Etiquetat: economia, pobresa, riquesa, safaricom, telefonia mòbil
Aquí es veu un cas encara més curiós…
http://www.id21.org/insights/insights69/z-pic1.html
el cartell verd al fons a la dreta de la vaca gairebé cal imaginar-se! S’hauria d’ampliar amb Picasa per veure si realment és de telefonia o de cervesa…