La sabata, Bata

A Tigoni (ja ho hem dit altres vegades) hi feia força fred i humitat. Teníem morning mist cada dia. I com que el calçat es mullava (i sovint no era adequat) algunes van haver d’anar a comprar sabates.

I allà la sabata és Bata. Fins al punt que ens pensàvem que era una casa del país. Allà teníem la seu al costat, a Limuru mateix; amb Outlet i tot, a l’avinguda Thomas Bata. Les bótes clàssiques són les safari:

La grafia és familiar (similar a la d’una pasta de dents), però la marca no era coneguda. Això sí, Bata tenia botigues als centres comercials dignes de qualsevol dels nostres.

Via google, resulta que no, no és una marca africana. És txeca. I la tenim a casa: a centres comercials, efectivament, com Glòries o Baricentro.

Segon dubte: pot ser que ells fossin els genuïns inventors de la bóta de pell girada de tota la vida? Perquè Bata va començar el 1894 al que era Txecoslovàquia aleshores… Potser n’havíem dut de petits?

Però hi ha una segona derivació de la història de Bata que té la seva gràcia: a Nairobi hi ha una mena de museu sobre els collarets, braçalets i altres adornaments fets de boletes, característics de tota l’Àfrica i molt vistosos entre els maasai. Doncs bé, les boletes de vidre de colors des del segle XV arribaven, entre altres llocs, de Bohemia, actualment també part de Txèquia.

Podeu llegir-ne més aquí: http://www.smithsonianeducation.org/migrations/beads/bead.html
(també hi ha la història dels rastafaris, per qui ho vulgui veure!).

O aquí, on podeu veure fotos tant de bijuteria com de dones maasai (val a dir que els beads també els porten els homes, però): http://www.maasaibrand.com/beads.html