Algunes fotos de Gatina

La panoràmica general està presa des del camí que baixa de Gatina poble.

(foto (c) de la superjelenn)

Els puntets vermells que gairebé no es veuen són els alumnes de Gatina, que porten un uniforme de jersei vermell i faldilla o pantalons grisos, confeccionats per les alumnes de Kimlea.

Des de prop, l’escola és així:

(foto (c) de la superjelenn)

L’escola té dues finestres i per sota la teulada entra una mica de claror i es ventila. En un camp de treball de l’any anterior van encalar i pintar l’interior. Les dues barraques que es veuen al fons són les latrines. Ja en parlarem un altre dia…

Anuncis

Gatina i Maramba

Des de Kimlea es fan càrrec de dues nursery schools: dues escoles amb nens i nenes petits, en teoria abans de començar la primària (que des de fa pocs anys és obligatòria a Kenya).

Les dues escoles són semblants, però amb algunes diferències.

Gatina està en un terreny que pertany (en teoria) a una cooperativa que té plantacions de te i produeix també hortalisses, llet, etc. Hi ha una petita població que es diu Gatina i l’escola es troba en un sot al qual s’hi baixa des de Gatina poble, vora unes cases de fusta. No hi ha aigua corrent ni electricitat.

A Gatina, Kimlea supervisa les mestres i s’encarrega de proporcionar un vas de llet cap a les 11 als nens. Són uns 70. Alguns vénen de llocs veïns, si les mares treballen a la plantació.

Maramba, en canvi, es troba dins del recinte de la plantació, que es diu també Maramba; al recinte hi ha també la planta on s’asseca i empaqueta el tè i els habitatges dels treballadors. Aquí, l’empresa és qui paga les mestres i el vas de llet i Kimlea s’encarrega de supervisar-ne el funcionament.

A Maramba les condicions són aparentment millors: l’escola està al mateix recinte dels habitatges, hi ha aigua corrent (font i safareig al mig de les cases) i instal·lació elèctrica. Hi ha uns 100 nens i nenes, que en aquest cas viuen allà mateix.

En ambdós casos, hi ha dues diguem-ne mestres: el que seria una monitora/cangur/babysitter, que simplement vigila els més petits i procura que no es perdin, i una altra mestra que generalment ha fet només un curset i és capaç d’ensenyar els nens i nenes a llegir una mica i comptar.

Aquí teniu l’enllaç directe a les explicacions (minses i poc actualitzades, però no es pot demanar tot) a les webs de la Fundació Kianda i de Kimlea mateix.

Kilòmetres…

A les entrades anteriors (en el temps) o posteriors (en la posició) es parla del transport a Kenya.

En el fons, no és més que una introducció per això:

Foto de la superjelenn

Els nens de Kenya fan kilòmetres per anar a l’escola. Molts kilòmetres caminant, en qualsevol condició atmosfèrica, a vegades sense haver esmorzat (a l’anada) o sense haver dinat (a la tornada). Nens molt petits fan sols el trajecte.

Foto de la superjelenn

Els nens de Maramba no havien de caminar, perquè la Nursery School està dins del recinte de la plantació de tè on treballen les seves famílies. Però els de Gatina venien a vegades de 5 o 6 kilòmetres enllà, perquè són famílies que treballen a la plantació però viuen als voltants.

I sense motor

Més enllà de tren, bus i matatu, encara hi ha més maneres de moure’s per Kenya.

Mitjançant la tracció animal i la tracció humana, fonamentalment. L’animal la proporcionen els ases: uns burros color gris perla, menuts, que es fan servir com a bèstia de càrrega sobretot arrossegant carros.


Fotos de la superjelenn

La tracció humana la proporcionen les cames: es fa servir força la bicicleta i es camina moltíssim. Moltíssim! De motos, en canvi, se’n veuen molt poques i, pel que ens van dir, són en proporció força cares.

Foto de la superjelenn

L’avantatge del tràfic a Kenya és que, malgrat el caos, hi ha bon rotllo. A la mateixa carretera poden coincidir, en paral·lel, un autobús, un matatu, un carro i un ciclista, més els vianants. I generalment a l’últim segon no passa mai res. I gairebé ningú no s’immuta ni s’insulta.

Foto de la superjelenn

Totes les carreteres tenen camins paral·lels: la vorera és també camí. A Kenya no pots tenir necessitat de fer una parada urgent per buscar un matoll: segur que hi ha una dotzena de persones anant amunt i avall, i alguna parada de patates o de targetes de mòbil. Curiosament, a Catalunya també augmenta el nombre de persones que van caminant en paral·lel per les carreteres. Fa uns anys no hi havia ningú (excepte a les entrades i sortides dels pobles petits). Ara s’hi veuen immigrants, sovint: probablement als seus llocs d’origen no sigui tan estrany.

A tall d’exemples…

Algun exemple del que s’explica a l’entrada veïna:

Com controla el trànsit la policia…

Més comuns que els controls dels Mossos. Llicència CC de Maverickapollo @ Flickr
Llicència CC de Maverickapollo @ Flickr

L’aiguabarreig de busos, matatus i cotxes a Nairobi (sense pràcticament semàfors ni stops ni cedes!)

I sobreviuen força bé i de millor humor. Llicència CC de Ma Neeks / Anike @ Flickr
Llicència CC de Ma Neeks / Anike @ Flickr

O un camí fora de les autopistes i carreteres asfaltades:

Aqu� és on la pols es menja de debò. Llicència CC de Ramon Azofra @ Flickr
Llicència CC de Ramon Azofra @ Flickr

.. tocarà menjar la pols…

Les carreteres (d’alguna en diuen autopista, però per a nosaltres seria menys que l’Eix Transversal) són les principals vies de comunicació de Kenya.

Algunes estan força bé, les que uneixen les principals poblacions. S’estan fent obres de millora i s’hi coneix. Això sí, les que no estan reparades es carreguen els neumàtics i les esquenes en 90 minuts, dels sotracs que hi ha. I tan bon punt se surt de l’asfalt, sovint cal tapar-se la boca i el nas amb alguna tela per poder respirar.

Per les grans distàncies hi ha autobusos de línia (els citi hoppa) i per qualsevol altra mena de distància hi ha els matatu.

Un citi hoppa per una avinguda de Nairobi, probablement; llicència de Rob, orangejack @ Flickr
Llicència CC de Rob, orangejack @ Flickr

Els matatu són un gran invent: com deia algú, a Kenya cada cruïlla és una parada de bus.

El matatu és una furgoneta de 14 places amb una ruta pública. Però apart d’això, el preu i les parades són aproximats. Un mzungu segur que paga més que un africà. D’un temps ençà, el govern ha prohibit que els matatu ocupin més places de les permeses i això ha reduït els accidents de forma considerable.

Això és el que ja no es pot fer... Llicència CC de Boyznberry / Adele Boooyzen @ Flickr
Llicència CC de Boyznberry / Adele Boooyzen @ Flickr

Per agafar el matatu cal fer com si fos un taxi: un lleu gest amb la mà, o l’acció d’aturar-se, ja indiquen la voluntat d’agafar-lo, amb l’avantatge que el mateix “taxista” t’avisa d’un toc de botzina quan passa, per si un cas.

Algú cap a Gavà? Llicència CC de Martin Sharman / Kalense Kid @ Flickr
Llicència CC de Martin Sharman / Kalense Kid @ Flickr

A més del conductor, el matatu porta un ajudant que obre i tanca la porta, controla els passatgers i cobra. Quan un vol baixar, avisa o pica al sostre, i au, al primer punt de la cuneta que es pot (segons el seu paràmetre del que és “poder”, és clar) el matatu el deixa anar.

A més, els matatu amb freqüència estan tunejats i és tota una recerca sociològica veure on té el cor el seu propietari.

Fent camí per la vida…

A Kenya (com a gairebé tot el que no són els països del “primer món”) és cert el que diu la cançó: toca menjar la pols i ficar-se enmig del fang, com han fet molts.

La realitat és que el transport és totalment diferent de com aquí el vivim. Hi ha alguns cotxes particulars, fins i tot nous (especialment als pàrquings dels mall, els centres comercials). Però la majoria del personal es mou d’altres maneres.

Per les llargues distàncies, hi ha el tren. EL tren. Kenya existeix com a Estat perquè els britànics van voler connectar per tren el que és Uganda, o més ben dit el llac Victòria, amb la costa. Gràcies a la sortida al mar que oferia Mombasa, el tren es va anar construint i, de passada, es va anar conquerint la Kenya interior. L’actual Nairobi és la zona on es van establir els britànics durant la construcció.

Gran Bretanya va traslladar milers d’indis des d’aquella altra colònia, la Índia, perquè els consideraven millors treballadors per la construcció de les vies que no pas els nadius, que servien millor per carregar i transportar. La presència índia a Kenya ha baixat al voltant de l’1%, però són botiguers de mena.

Avui el tren encara és una gran via que va fonamentalment de de Mombasa al llac Victòria, amb petits ramals i una connexió amb Uganda. Els que són d’una població on passa la via (com Limuru) n’estan orgullosos.


Foto de la superjelenn

Però no és un mitjà que permeti una gran comunicació entre la població del país: de fet, de Mombasa a Nairobi els horaris són així:

Train Rail Travel Nairobi-Mombasa -Kisumu
Night Train Sleeper Rail Travel Time Table(updated)


Departure Time
Arrival Time
Days
Nairobi 19.00 Hrs Mombasa 08.30 Hrs following day Every Monday Wednesday and Friday
Mombasa 19.00 Hrs Nairobi 09.00 Hrs following Day Every Tuesday Thursday and Sunday