.. tocarà menjar la pols…

Les carreteres (d’alguna en diuen autopista, però per a nosaltres seria menys que l’Eix Transversal) són les principals vies de comunicació de Kenya.

Algunes estan força bé, les que uneixen les principals poblacions. S’estan fent obres de millora i s’hi coneix. Això sí, les que no estan reparades es carreguen els neumàtics i les esquenes en 90 minuts, dels sotracs que hi ha. I tan bon punt se surt de l’asfalt, sovint cal tapar-se la boca i el nas amb alguna tela per poder respirar.

Per les grans distàncies hi ha autobusos de línia (els citi hoppa) i per qualsevol altra mena de distància hi ha els matatu.

Un citi hoppa per una avinguda de Nairobi, probablement; llicència de Rob, orangejack @ Flickr
Llicència CC de Rob, orangejack @ Flickr

Els matatu són un gran invent: com deia algú, a Kenya cada cruïlla és una parada de bus.

El matatu és una furgoneta de 14 places amb una ruta pública. Però apart d’això, el preu i les parades són aproximats. Un mzungu segur que paga més que un africà. D’un temps ençà, el govern ha prohibit que els matatu ocupin més places de les permeses i això ha reduït els accidents de forma considerable.

Això és el que ja no es pot fer... Llicència CC de Boyznberry / Adele Boooyzen @ Flickr
Llicència CC de Boyznberry / Adele Boooyzen @ Flickr

Per agafar el matatu cal fer com si fos un taxi: un lleu gest amb la mà, o l’acció d’aturar-se, ja indiquen la voluntat d’agafar-lo, amb l’avantatge que el mateix “taxista” t’avisa d’un toc de botzina quan passa, per si un cas.

Algú cap a Gavà? Llicència CC de Martin Sharman / Kalense Kid @ Flickr
Llicència CC de Martin Sharman / Kalense Kid @ Flickr

A més del conductor, el matatu porta un ajudant que obre i tanca la porta, controla els passatgers i cobra. Quan un vol baixar, avisa o pica al sostre, i au, al primer punt de la cuneta que es pot (segons el seu paràmetre del que és “poder”, és clar) el matatu el deixa anar.

A més, els matatu amb freqüència estan tunejats i és tota una recerca sociològica veure on té el cor el seu propietari.

Anuncis

3 Respostes

  1. Em semblen molt interessant les explicacions sobre el país.

    I també sobre el projecte Kimlea.

    Com deuria ser la gent i el país si no hi hagués hagut la colonització britànica?

    Com vivien abans? Es pot saber?

  2. Suposo que es pot saber, perquè de fet ens van explicar algunes coses de les generacions anteriors. I en alguns indrets es viu probablement com abans de l’arribada dels britànics.

    Però fa de molt mal dir… La colonització “forta” a Kenya ve del congrés de Berlín, al segle XIX, on Alemanya i Gran Bretanya passen a ser els agents principals d’Occident a l’Àfrica de l’Est. Però les influències anteriors no són menyspreables: l’herència de segles de presència àrab (simplificant, dels ss. VIII al XVI) és evident a la costa (el swahili mateix té molta influència àrab i l’islam és la religió majoritària d’aquest grup). Els portuguesos van rondar per Mombasa també força temps (del XVI a finals del XVII).

    Potser la conseqüència més evident de la presència germano-britànica és que les relacions amb l’exterior i la creació de riquesa no es queden a la costa. Fins a mitjans del segle XIX no es comença a conèixer l’interior. I la cristianització: la primera missió és de 1847 o 1848, si no m’equivoco. La presència cristiana és força arrelada (fora de la costa).

    Espero que des de Kenya algú pugui explicar com vivien abans!

  3. […] A tall d’exemples… Publicat en 18 Novembre, 2007 per projectekimlea Algun exemple del que s’explica a l’entrada veïna: […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: