Mombasa a la vista!

Mentre la situació sembla que es va apaivagant i per altra banda Kofi Annan, el grup de persones eminents i els representants dels dos principals partits treballen per arribar a una sortida consensuada de la situació actual, que sembla que passarà per un govern compartit i la creació de la figura del primer ministre, ens arriba una notícia de la Frankie amb molta il·lusió: començarà una iniciativa semblant a Kimlea a Mombasa, la segona ciutat més important de Kenya, a la costa. Ja hi ha cent dones pels cursos d’alfabetització d’adults…

(la ciutat vella de Mombasa, foto copyright de scarlettina a Flickr)
Anuncis

Els bisbes davant les eleccions

Com decideix el vot un cristià? Poden dir-hi alguna cosa els bisbes? I a la resta de ciutadans?

Aquestes preguntes que ara estan de moda per la nota de la Conferencia Episcopal davant les properes eleccions no són alienes a Kenya.

Allà, al mes d’agost ja es va glossar a les homilies del diumenge una carta pastoral dels bisbes davant les eleccions de desembre. No deixa de tenir la seva gràcia comparar ambdues notes (la dels bisbes kenyans està sencera aquí). Per exemple, fan campanya decidida per entendre Kenya com un país i una democràcia en construcció, parlen de la corrupció, de conflictes d’interessos o de la necessitat d’una educació cívica.

Algunes de les consideracions dels bisbes, que en aquell moment ens van semblar simplement curioses, amb els mesos s’ha vist que eren importants. Copiem les característiques que cal que tingui un candidat (wananchi és el terme swahili que significa ciutadans):


L’arquebisbe Ndingi mwana a’ Nzeki, arquebisde de Nairobi fins l’octubre de 2007

5. QUALITIES OF CANDIDATES FOR ELECTIONSWe are calling on all Kenyans to inform themselves adequately on those seeking election. It is not enough to know the candidates qualities vaguely. We must establish their stand on relevant issues and know their track record on honesty and uprightness.
There is no shortage of candidates for the many elected posts in our country . From our perspective, wananchi must be careful to elect honest and trustworthy candidates. If a corrupt person is elected , the long cycle of deprivation and abuse of office will be prolonged and moral fibre of our nation will continue to be eroded.
Our dear Kenyans, we would like to outline some of these qualities that we should look for as we exercise our democratic right. All of us citizens expect the following values or principles to be incorporated into the vision of our leaders.
1. Religious freedom for all people living in Kenya be upheld and respected.
2. The dignity of each and every human person be enhanced and protected
3. Everybody should respect the basic right to life from the moment of conception to natural death. This means no abortions, no Euthanasia and no capital punishment. The fifth commandment of God instructs “you shall not kill” (Ex.20:13).
4. Elected leaders shall recognize the centrality of the family in society and defend it.
5. Elected leaders shall promote the common good where all people participate and benefit from the goods available. Selfishness and greed must stop.
6. Leaders must protect the interest of the weak, and the poor and the marginalized in society wherever they found.
7. Leaders must support measures which guarantee security for all in whichever place or situation in which people find themselves. The rule of law and order must be up held.
8. Idleness is causing a lot of problems for our country. So leaders must promote the right to work, the right of workers and employees. Kenya must be a working nation if it has to achieve its goals.
9. Our political leaders must work towards providing access to water regular food, good roads, quality education and health care.
10. Leaders must ensure that measures are taken to protect the environment.
11. Elected leaders must foster the culture of living together in peace, justice for all, dialogue, political tolerance and living according to the rule of law and order. The leaders should not divide wananchi along tribal lines but work-together as unified nation, for prosperity.
12. Any candidate promoting violence or inciting people to violence or promoting hatred should not be elected.
13. Kenyans need elected leaders who will handle the perennial problem of land affecting the nation. Some individual people own massive lands and others are born and live in the gutters and streets of our cities and in the mountains. Many others are perpetual squatters and thus are reduced to sub-human living. We urge displaced persons should be resettled.
14. Leaders must ensure more equitable distribution of natural and national resources of Kenya to help build one nation.

I les últimes recomanacions:

8. POST-ELECTION

We ask that all those that wananchi have not elected to accept the results and cooperate fully with those who have been elected. Let the election increase the bonds of unity in our nation.

9. NECESSITY OF CIVIC EDUCATION

In order to vote correctly people must have an informed mind and conscience. They must know the relevant issues and the qualities of candidates as outlined above. Civic education is therefore a necessity. From past experience, we know that the quality of civic education has not formed people enough. We have witnessed the organizing of groups to incite violence, as well as “the buying of votes” or voting cards. Too often, the civic education sessions have been turned into political rallies. This time around, we are appealing to all converned to give space for proper civic education. This is part of the “level playing field” that is often forgotten or not even mentioned.

The people must not be impoverished or be denied their basic rights by the use of money, or kind, to influence their voting patter: such practices dehumanize people and make them unduly dependent on the purpoted “bread-providers”. The role of civic education is to educate not to manipulate. And therefore, like in the past, the Catholic Church will be fully involved in civic education through its Catholic Justice and Peace Commission.

10. CONCLUSION

We appeal to all Catholics and people of good will, to employ dialogue at this sensitive time for the betterment of everyone. The relationships that are established in a climate of dialogue overcome ethnic divisions and ideological differences. Dialogue prompts people to seek out what unites rather than what divides them.

Finally, our strong message is an appeal to all to endeavour to build the civilization of love. It is only love for God and for one another that can transform the human person and the entire Kenyan society.

No pensàvem pas a l’agost que aquestes línies fossin advertències tan profètiques.

Una alumna del col·legi Loreto, a Limuru, amb la parròquia de St. Joseph

Notícies de Kimlea

Escriuen des de Kimlea sobre la situació en aquella zona de Kenya, a la qual hem fet referència en diversos posts. A més de moltes notícies sobre la Clínica, Maramba i Gatina, que ja explicarem, la Frankie diu:

Although there were skirmishes in Limuru and Tigoni, they did not reach us, thanks be to God. The people in Maramba and Gatina are okay. There is no problem in the plantations now but in some of them the people who were not Kikuyus have been sent away to their ancestral homes.

In Kimlea we have not been affected at all but there are several students whose families were affected and some are living in the displacement camps in a miserable situation. We are studying ways of helping them even if only with food, clothing and medicine. We have been going with groups of our students to visit those in the displacement camp in Limuru (about 1000 families) and the situation is pathetic. It makes me cry and I feel helpless to solve a problem of such magnitude.

Kianda Foundation is currently working on a plan to train the young girls and mothers from these camps in Kimlea until they are settled elsewhere.

És moment d’aconseguir encara més recursos! Recordem a tothom que hi ha una festa divendres vinent amb aquesta finalitat…

Entre poc i massa: el dilema dels medicaments a Àfrica

Entre el grup de gent que vam anar a Kimlea, hi havia un bon equip de farmàcia. I el treball amb la farmàcia de Kimlea Clinic va ser un dels més interessants dels nostres projectes. Amb sorpreses.

Abans de marxar, com sembla lògic, havíem pensat que una de les necessitats bàsiques que podíem ajudar a cobrir era el dels medicaments pel dispensari. Sembla evident, oi?

Doncs no, no ho és. En el nostre cas, tot i endur-nos uns quants quilos, no ho va ser. Per tres motius:


(foto de la superjelenn)

Primer:

Molts dels medicaments que aquí ens van donar allà no serveixen. A vegades perquè són per malalties que allà no són rellevants. Però també perquè aquí tenim un nivell de sofisticació en els medicaments que a Àfrica no només és innecessari sinó que arriba a ser contraproduent, perquè els africans encara no han creat resistència. A l’OMS, que té un programa especial sobre la resistència als medicaments, preocupa especialment pel que fa als tractaments contra la malària, la tuberculosi i la SIDA.

El Health Ministry de Kenya ofereix, per exemple, a través del Kenya Malaria Information Service, aquesta informació per districtes en el cas de la malària.
Si algú s’hi vol entretenir, aquí pot buscar-hi els medicaments acceptats pel Pharmacy & Poisons Board del Ministeri de Salut kenyà.

En la mateixa línia, és interessant la web de la campanya que ha promogut Farmaceuticos Mundi amb altres organitzacions: Medicaments que no curen.

Podeu jugar a trobar medecines que es poden recollir per a altres països.

Segon:

Els medicaments que vam comprar aquí, tot i fer-ho a través de Farmamundi, eren més cars que els genèrics que es poden comprar a Kenya mateix. A més del paperam legal que cal fer per poder-los treure i entrar, un cop allà et trobes que els preus per genèrics, d’una qualitat similar, són més baixos.

A més, canvia la forma de dispensació: allà es fa servir molt la solució líquida, mentre aquí tenim majoritàriament comprimits o càpsules; allà el medicament se’t dóna en la quantitat ajustada al tractament, aquí els rebem en envasos tipificats. I si són d’allà, l’etiquetatge és més familiar i senzill. Per tant, una de les primeres conclusions va ser que valia més portar diners per medicaments que medicaments directament. Potser a altres països africans hi ha problemes d’existències o distribució, però a Kenya no sembla que sigui el cas.

(foto de la superjelenn)

Tercer:

I un tercer aspecte és que allà reben diners de fundacions i altres entitats per comprar medicaments, però sovint en unes condicions enverinades: per exemple, reben un donatiu que han de justificar en un marge de temps concret. Conseqüència: han de gastar TOTS els diners comprant les medecines que necessiten i més de les que necessiten, perquè, si no, es queden sense les que necessiten.

Quan vam arribar a Kimlea, ens va passar: hi havia caixes senceres de medicaments que caducaven aviat i sabien perfectament que no els gastarien. Els aprofiten, perquè quan s’acosta la data i ja veuen el que els sobrarà des de Kimlea els porten als hospitals propers, on tenen sortida.

Parlant amb elles, el que seria més útil seria tenir a la central de genèrics a la qual fan les comandes un compte per Kimlea. Així, carregant al compte, podrien anar fent les comandes per trimestres, adequades a les seves necessitats i sense el risc de la caducitat.

Una altra manera que vèiem de superar aquesta dificultat habitual en què es troben per la manera com està plantejada la cooperació als països en desenvolupament és dedicar part dels diners no directament a medicaments, sinó a altres productes sanitaris. De cara a l’any vinent, el nostre projecte és aconseguir tests de malària, febre tifoidea i SIDA, que són els mals endèmics a la zona; tot i que a Tigoni tenen força sort amb la malària, com podeu veure a aquest mapa en PDF de distribució de la malària a Kenya, perquè són a 2.000 metres i lluny de llacs i costa.

Per fi el vídeo de Kimlea!

Ja tenim el vídeo de Kimlea a la web. Bé, no és pròpiament un vídeo (és més aviat un slideshow presentat en vídeo). L’Esther, una de les que formava part de l’equip de comunicació del grup, ha penjat al seu blog el vídeo que van fer per a la Fundació Montblanc.

Wairimu, de la Kimlea Clinic

La cap del dispensari de Kimlea es diu Theresa Wairimu Njuguna (Wairimu és una mena de sobrenom força corrent entre les dones kikuyus). Ha estat un parell de vegades a Navarra fent cursos d’especialització. Remenant per Internet, aquí hi ha una entrevista on explica breument la tasca de la clínica. Parla de les malalties més habituals:

En niños, principalmente son malnutrición, disentería, neumonía y malaria. En adultos: sida, hipertensión y diabetes. En ambos casos, tanto en niños como en adultos, también tuberculosis.

I també de la seva feina:

Trabajamos una administrativa, una enfermera, un farmacéutico y su ayudante y un recepcionista. El doctor viene una vez a la semana, pero para ello hay que pagarle. Tampoco tenemos laboratorio, por lo que los análisis también se deben pagar. En casos urgentes, enviamos a los pacientes al hospital. El problema es que muchos no tienen recursos.

Quan nosaltres vam ser-hi, hi havia, efectivament, ella, que era la cap; la Virginia, la farmacèutica; l’Anna, que era recepcionista i administrativa; i una infermera. A qui no vam arribar a veure mai va ser al metge: no va pujar cap dels dies que li tocava.