Au, cap a casa

El procés per tal que els desplaçats a Kenya vagin tornant a casa seva o tinguin un nou lloc on establir-se ha començat fa una setmana, el dia 5. La situació, com ja es pot preveure, no és gens fàcil. N’hi ha que tenen por de tornar allà on eren; n’hi ha que s’han trobat que hi ha bestiar pasturant pel que eren les seves granges; n’hi ha que demanen compensacions econòmiques; n’hi ha que s’instal·laran a nous terrenys, propietat del goverm i es tem la tala massiva… N’hi ha que diuen que és massa tard, n’hi ha que diuen que és massa d’hora i que s’està recolocant la gent per la pressió d’Estats Units.

El fet, però, és que hi ha diferents operacions en marxa, a les diferents províncies. Rift Valley i Central són les més afectades, amb desenes de milers de desplaçats, alguns refugiats en campaments, altres instal·lats a casa de familiars. El govern ha establert un fons de compensació i ha fet una campanya de donatius, tot i que no queda clar com s’aplicaran.

Potser la manera més fàcil de veure l’evolució dels esdeveniments és filtrar les notícies d’AllAfrica sobre refugiats i anar seguint les de Kenya (i Uganda, d’on comencen a tornar alguns que havien passat la frontera…).

Una curiositat: entre els donants per al fons a favor dels desplaçats destaquen Xina (era d’esperar)… i Argèlia.

Comencen a tornar a casa...

Anuncis

Fotos dels camps de desplaçats

A Picasa hi ha un àlbum d’un dels camps de desplaçats, possiblement el que hi ha a la policia de Tigoni.

També hi ha una sèrie de fotos de camps diversos, que permeten fer-se càrrec de com és la situació, aquí.

Algunes persones van tenir temps d’endur-se les coses… La foto és de Teseum a Flickr:

Europa?

Potser perquè Kenya és una antiga colònia britànica i perquè el turisme és de wasungus (blancs) majoritàriament, deixant de banda l’omnipresència nord-americana, un s’imagina Kenya mirant Europa.

I en molts aspectes no és així. Les notícies van plenes dels interessos industrials, comercials i polítics que la Xina i la Índia tenen envers Àfrica. Però independentment d’això, el que sí que es copsa, simplement fent vida allà, és que hi ha una relació comercial molt més natural cap a l’Est i el Sud que cap a l’Oest i el Nord.

Per exemple, pel que fa als cotxes. Es veuen alguns volvos, alguns renaults… Però sobretot hi ha masses de Nissan, Subaru, Toyota, Honda, Suzuki, Mitsubishi… En gran part 4×4 (per poc que se surti de Nairobi, gairebé imprescindibles). El mercat de cotxes comercials va així: primer Toyota, després CMC (que comercialitza diverses marques), després GMEA. Altres estadístiques de vendes del 2007 es poden veure en aquest altre article del Business Daily Africa.

L'aparcament del Hilton; foto de CokeeOrg  / Dongyi Liu

Foto de CokkeOrg/DongiLiu a Flickr

Un altre exemple, molt diferent: el vi. Quan un mira les cartes de vins dels restaurants, el que troba són vins de Xile o de Sud-àfrica. Podeu veure la carta de vins del Carnivore, el restaurant més famós de Nairobi…

Probablement l’explicació més senzilla és que la comunicació principal amb l’exterior és via el port de Mombasa.

Col·labora, col·labora…

Per si algú no ha remenat prou per la web, us posem els enllaços directes a les dues pàgines de la Fundació Montblanc sobre com col·laborar amb alguns projectes de Kimlea:

Fons de beques per a estudiants de Kimlea

Programa de salut, nutrició i higiene per a noies i mares

També podeu escriure per demanar més informació a projectekimlea@gmail.com

La portada de la memòria de Montblanc és una foto de les plantacions de te de Limuru… La memòria us la podeu descarregar aquí (en PDF).

Memòria 2000-2007

Una mica de primavera

Ara que ja ho tenim tot verd, pot ser una bona ocasió de recordar alguns dels arbres que vam veure a Kenya. Potser el que més sorprèn de la zona de Kimlea és, d’una banda, que les siluetes no es fan estranyes, el paisatge és aparentment europeu, tot i que resulti que els arbres aquí no existeixen; i d’altra banda que el que aquí són arbusts allà són arbres i el que aquí són plantes d’interior allà són arbusts… com a mínim!

Alguns exemples:

La flor de Pasqua, que al jardí de Kimlea era un arbust de metro i mig.

La lantana, que no només era un arbust (alt) sinó que a més era de fruit comestible.

El ficus benjamina, que vam veure més al nord i era un arbre de deu metres.

Els arbres de l’avocat al jardí de Kimlea, on els fruits madurs queien diàriament. De silueta eren com una noguera, més o menys. Aquí podeu trobar un mapa de la producció mundial d’avocat l’any 2005, on Kenya apareix com un dels productors.

El cirerer (probablement bord) a la porta de Kimlea: semblava un eucaliptus d’alt i gruixut.

El jacaranda, que omple carrers i jardins amb les seves flors blaves i les fulles com plomes (en català, xicranda).

L’arbre de les flors de foc: un arbre tot verd que a la part superior floreix de color vermell llampant. És la Spathodea Campanulata, amb diferents noms comuns segons els idiomes. D’aquest sí que en posem una foto de wikimedia commons:

Flame tree

Potser el més sorprenent, quan un comença a llegir sobre la flora de Kenya, és trobar-se que moltes d’aquestes espècies no són originàries d’allà, sinó naturalitzades, i es consideren fins i tot invasores. En molts casos (avocat, jacarandà, lantana…) provenen d’Amèrica.

Viatge en matatu

Per si us voleu fer càrrec de com és viatjar en matatu (sense l’alicient de les parades, que tenen la seva gràcia), aquest petit vídeo us ho permet. Ah, i val a dir que és un matatu legal: hi ha una persona a cada seient. Podria ser molt pitjor…

Per saber més del transport a Kenya, podeu fer clic aquí.

Desplaçades amb esperança

La Frankie, que és la principal de Kimlea, ens ha escrit per explicar-nos com estan intentant ajudar les dones del camp de desplaçats que hi ha a Tigoni (els internally displaced people). Per ara, estan aprofitant les instal·lacions de l’escola per donar-los algunes de les mateixes classes que reben les alumnes ordinàries. Les fotos que ens envien són de knitting i sewing: amb això les dones poden confeccionar peces de roba per les seves famílies o per vendre.

Però la Frankie ressalta que el més important és com estan aconseguint que aquestes dones canvïin, malgrat la situació en la qual es troben, moralment, psicològicament… Aquí parlaríem d’autoestima.

Sembla que la situació d’aquestes famílies s’allarga: estan amuntegades en tendes de campanya, i per ara el Govern no ha donat noves destinacions per tota aquesta gent. Tenen intenció de seguir ajudant més enllà de les 70…

Cosint amb el fill

Amb el fill a coll en tot moment.

A costura

Una altra imatge de la classe de costura, amb les velles Singer

L\'aula de knitting

L’aula de knitting al complert

Mares tricotant

Mares tricotant i el fill que s’hi fixa

Amb la maxicosi

La maxicosi no cal per res…

Noves oportunitats

Noves oportunitats