Dos projectes a Kimlea aquest estiu

Ja tenim els projectes que durem a terme a Kimlea aquest estiu. Us copiem els cartells (si feu clic a les imatges els podeu veure amb més detall):

Programa d'educació i salut infantil

Programa d'educació i salut infantil

Programa per a dones emprenedores

Programa per a dones emprenedores

Add to FacebookAdd to DiggAdd to Del.icio.usAdd to StumbleuponAdd to RedditAdd to BlinklistAdd to Ma.gnoliaAdd to TechnoratiAdd to FurlAdd to Newsvine

Col·labora, col·labora…

Per si algú no ha remenat prou per la web, us posem els enllaços directes a les dues pàgines de la Fundació Montblanc sobre com col·laborar amb alguns projectes de Kimlea:

Fons de beques per a estudiants de Kimlea

Programa de salut, nutrició i higiene per a noies i mares

També podeu escriure per demanar més informació a projectekimlea@gmail.com

La portada de la memòria de Montblanc és una foto de les plantacions de te de Limuru… La memòria us la podeu descarregar aquí (en PDF).

Memòria 2000-2007

Prestatges i medicines

Ja us vam explicar part de la feina que va fer l’equip de farmàcia al dispensari mèdic de Kimlea. Bé, doncs part d’aquesta feina va ser millorar el sistema d’emmagatzematge de les caixes de medicaments. Van anar a una empresa local (Mecol) per encarregar prestatges fets a mida, perquè la zona que serveix de magatzem és sota una escala i té el sostre inclinat.

Ara ens han enviat les fotos de com ha quedat tot, amb les gràcies perquè ara no s’humitegen els medicaments.

The shelves are already in use as you can see. They are grey-green in colour and what is showing in white are our old trolleys. Please thank the Rural Project participants on our behalf for this because now we are able to store the medicines in a way that they will not be humid.

El magatzem de medicaments

Prestatges metàl·lics

Dia de la malària

El 25 d’abril és el dia mundial de la malària.

Tot i que a Kimlea no hi ha una gran incidència (pel fred i l’altitud no és una zona propensa als mosquits), no deixa de ser endèmica a Kenya.

La lluita contra la malària és difícil en sí, i complicada a més per discrepàncies científiques, mèdiques, polítiques, financeres, informatives… Es podria resumir que la lluita té tres grans fronts: aconseguir una vacuna eficaç; evitar les picadures de mosquits (per ara, a base de mosquiteres i repel·lents); aconseguir medicaments per tractar la malaltia sense provocar resistències i minimitzant els efectes secundaris. I tot de forma barata perquè s’ho puguin permetre primer els governs i després els habitants dels països afectats.

És un tema difícil, diem, però en el qual cal treballar no només pels possibles afectats, sinó també amb ells. Fa poc sortia una entrevista a la contra de la Vanguardia on l’entrevistat, que treballa per la Fundació dels Gates, recordava que en una ocasió havien donat milers de mosquiteres blanques… en un país on el blanc era el color del dol i per tant ningú no les havia fet servir.

Un Anopheles en acció

Resum de Kimlea 07

Des de la Fundació Montblanc han passat a vídeo el powerpoint que van preparar l’Alba i la Cristina. El podeu veure a youtube, però us el copiem aquí sota. Permet fer-se càrrec força bé de tot el que vam fer a l’estiu (encara que no es veu massa bé).

La mort

Avui és Divendres Sant, un dia associat a la mort de Crist per tots els qui provenim de països de tradició cristiana.

La relació amb la mort i la malaltia és potser una de les diferències més grans entre nosaltres, “els occidentals” (com ens anomenaven alguna vegada), i els africans. Allà la malaltia i la mort estan incloses al procés de la vida. Aquí, la malaltia és una mena d’ofensa als nostres drets individuals (sovint la reacció davant la malaltia és sorprendre’s o empipar-se, a més d’espantar-se) i la mort ha desaparegut de l’horitzó vital diari, com si no anés mai per nosaltres.

Allà no. És la relació natural tant amb la naturalesa com amb la pròpia naturalesa humana (valgui’n les redundàncies). I se’n pot aprendre molt, d’això que aquí hem convertit en una relació artificial amb el món i amb nosaltres mateixos.

Per exemple:

a) Per molt que costi d’entendre, els pares no sempre donen prioritat a dur els seus fills al metge: si després saben que no podran seguir el tractament, o que no el podran alimentar bé, es resignen.

b) A Europa, explicava fa poc una metge congolenya que s’està especialitzant aquí en epidemiologia, la relació amb la malaltia i la mort fa que els metges no prenguin decisions ràpides i valentes, sinó que esperen a decidir recolzats per altres opinions, eviten decisions arriscades si no hi ha una protecció legal, etc. De manera que s’endarrereixen els diagnòstics i els tractaments, en perjudici dels mateixos pacients, a la llarga.

c) A Kenya amb prou feines vam veure gent gran. I la que ho semblava no ho era pas tant.

d) Les malalties “estrella” per a nosaltres ens fan oblidar sovint de què mor realment la gent. Pot haver-hi grans campanyes per aconseguir recursos en la lluita contra la sida, per exemple, però sovint hi ha causes de mort més fàcils d’evitar o tractar. I els malalts de sida acaben morint per infeccions causades per motius més prosaics. Entre els nens menors de 5 anys, per exemple, les causes de mort van ser, entre el 2000 i el 2003, neonatals (24%), pneumònia (20%), diarrees (16%), HIV/AIDS (15%), malària (14%), xarampió(3%), lesions (3%), sense especificar (5%). La font, les estadístiques de la OMS per Kenya.

e) Aquí vivim a vegades com si no haguéssim de morir. Potser va bé avui recordar una frase de Sant Josepmaria, l’impulsor de Kianda i en qui s’inspiren les de Kimlea: el primer punt del seu llibre més conegut, Camí, és especialment rellevant en l’entorn actual de Limuru:

“Que la teva vida no sigui una vida estèril. —Sigues útil. —Deixa rastre. —Il·lumina amb la lluminària de la teva fe i del teu amor.

Esborra, amb la teva vida d’apòstol, el senyal llefiscós i brut que deixaren els sembradors impurs de l’odi. —I encén tots els camins de la terra amb el foc de Crist que duus dins el cor.”