Una altra història del que fan a Kimlea

En articles anteriors ja havíem parlat del drama dels desplaçats, arran dels disturbis civils després de les eleccionsd e desembre del 2007. Un dels camps de desplaçats era a Tigoni, aprop de Kimlea, i des de l’escola van intentar ajudar per diferents vies les famílies que hi malvivien, escapades dels incendis d’Eldoret. Ara hem trobat un article sobre la tasca d’aquells mesos: des de Kimlea van preparar 70 dones perquè puguessin fer noves feines. Empower ho descriu amb més força.

L’article recull històries com la de Nancy Nyambura, que estava a l’església incendiada d’Eldoret i va poder escapar amb dos nens que no coneixia de res.

When the fumes of a raging fire at the Assemblies of God Church in Eldoret town, Kenya, started suffocating her, Nancy Nyambura’s survival instinct went into high gear. She looked for the nearest window, forced it open and jumped out. But cries from two boys still stuck inside moved her to go back in and rescue them. As she tried to get out a second time, falling debris fell on her hand. She was lucky to escape. 30 people perished on the spot, their charred remains buried under the debris of the burnt building.
“I went straight to hospital with the children. I didn’t even know who their parents were. I had to keep going for a week at the Moi referral hospital because of my injured hand. By then I had moved to the Eldoret Cathedral joining other people evicted from their homes,” she said.

Això era al gener del 2008, en plena fúria contra els kikuyus (la tribu del president electe Mubaki). L’església havia semblat un bon refugi a dones i nens del poble de Kiambaa. La Nancy, deu mesos després, estava al campament de desplaçats interns de Limuru, tot esperant el permís de l’Estat per tornar a les seves terres d’origen. El campament el dirigeix la Word of Faith Church (de les denominacions de les esglésies en parlarem en una altra ocasió). Segons el pastor que dirigia el campament, s’han mantingut gràcies a donacions, perquè la policia va descarregar els desplaçats sense aliments ni llits.

El panorama no era fàcil:

For many at the camp life is bleak. Other than food and shelter, hardly any of their other needs are met. Dwelling over past injustices has driven some insane. But Nyambura has not been idle. She started attending sewing, cookery and knitting classes at the nearby Kimlea Technical Training Centre. Kimlea is an initiative of Kianda Foundation, a local Foundation dedicated to the empowerment of women through education. The sessions were organised to give the women from the IDP camps skills that could help them earn a living. It was also an attempt to keep them busy. Counselling sessions are also given to help them come to terms with the past.

La Frankie, que com bé sabeu és incombustile en la seva capacitat d’inventar-se coses per ajudar la gent, va organitzar que dones del campament assistissin a Kimlea, fora de l’horari docent de les noies. Els han ensenyat cuina, gèneres de punt, costura i administració d’empreses. Les dones venien de granges agrícoles i sense granges no tenien possibilitat de tirar endavant sense algun aprenentatge. Després de les classes, Kianda Foundation els oferia un microcrèdit.

Once the women had learned the skills, Kianda Foundation gave each of them capital to start a small business. Each one however has to pay back 20% of the loan.

With a capital loan amounting to 135 US dollars, Nyambura is now making poncho’s for sale using the knitting skills she learned. She has also bought petticoats in bulk which she sells to the town residents. Her efforts have enabled her to pay back the 20% loan she received. “I have really benefited because I had never done crochet, never sat in front of a knitting machine, and now I know that my future life is assured because I will be able to earn a living,” Nyambura said.

Tot esperant la seva recolocació futura, moltes d’aquestes dones ja van començar a posar en marxa el seu propi negoci al campament. Moltes saben que no tornaran a casa seva.

The Word of Faith camp still has 358 IDPS  waiting for this package. For most of them, going back home to their farms is simply not an option. Painful memories, the fear of more reprisals and the unsolved land question are obstacles that still loom large. Nyambura’s family has opted to begin a new life in Limuru Town. Starting all over again to build a secure life is never easy, but for her, it will not be as difficult with the skills she has learned.

Aquí teniu la Nancy amb el seu ponxo (recordeu que Limuru és a 2.000 metres!):

La Nancy amb el ponxo

La Nancy amb el ponxo

Anuncis

Dos projectes a Kimlea aquest estiu

Ja tenim els projectes que durem a terme a Kimlea aquest estiu. Us copiem els cartells (si feu clic a les imatges els podeu veure amb més detall):

Programa d'educació i salut infantil

Programa d'educació i salut infantil

Programa per a dones emprenedores

Programa per a dones emprenedores

Add to FacebookAdd to DiggAdd to Del.icio.usAdd to StumbleuponAdd to RedditAdd to BlinklistAdd to Ma.gnoliaAdd to TechnoratiAdd to FurlAdd to Newsvine

Kimlea i Gatina

Remenant, hem trobat aquest article publicat el 2004 al Daily Nation, escrit per Dan Teng’o. Està traduït al castellà a la web de Sant Josepmaria, el fundador de l’Opus Dei (una traducció un pèl macarrònica, la veritat).

Kimlea: Donde las madres y sus hijos son compañeros de clase

Quizás sea la guardería de Gatina, situada en la plantación de té [“el estado del té” és una mala traducció!] en Limuru, la única escuela en la que los chicos y sus madres son compañeros de clase. La guardería, que sólo dispone de un aula y un baño [per dir-ne alguna cosa: és una letrina], se usa por las mañanas para cuidar bebés y como centro de aprendizaje para niños menores de diez años, mientras sus madres trabajan en la plantación de té [deia “granja de té”… però encara no es cria, aquesta planta!]. Después de las tres de la tarde, los niños ceden el puesto a sus madres para las lecciones de alfabetización de adultos, nutrición, cuidado de los niños y costura.

La escuela fue creada hace dos años por la Fundación Kianda para atender a los niños pequeños mientras sus padres trabajan en las granjas de té. Cuando los propietarios impidieron que los llevaran a la plantación, la mayoría de los más pequeños no tenían a nadie que cuidara de ellos, por lo que terminaron en situaciones peligrosas, como jugando con fuego y quemándose. Muchos permanecían en casa hasta cumplir diez años porque sus padres no podían permitirse llevarlos a la escuela.

La Fundación Kianda, que funciona en la zona como escuela de enseñanza para chicas desde 1992, ha dado un paso más con la creación de una escuela que proporciona un centro de enseñanza a estos niños mientras sus padres están fuera. Cuando se extendió entre las madres el deseo de recibir educación, se empezaron las clases de alfabetización y con el tiempo se incluyeron cursos tales como manualidades, nutrición, cuidado de los niños y costura.

Actualmente, la escuela tiene una población estudiantil de 50 chicos y 38 adultos. Cada familia paga 50 shillings al mes y la escuela proporciona a los niños leche y uniformes. Durante la sesión de la mañana la profesora de la escuela, Miss Anne Nyambura, divide los alumnos en dos grupos separados a los que imparte lecciones simultáneamente.

Cinco personas

La escuela, alojada en un sólo edificio sin vallas, se encuentra a unos metros de las casas de los trabajadores que sirvieron como establos para los granjeros blancos que vivieron en el área durante la era colonial. Hoy, los cobertizos albergan a una media de cinco personas cada uno. Algunos de los niños más pequeños acompañan a sus madres por las tardes ya que no hay nadie que los cuide, porque la mayoría de las madres son cabezas de familia. Desde que la guardería fue construida en muchos de los recolectores de té ha aumentado el aprecio por la educación. Con las lecciones recibidas en la escuela han pasado de la recolección del té a la puesta en marcha de sus propios negocios.

La primera mujer que se benefició de la alfabetización en la guardería ha instalado un hotel y dos tiendas en el Shopping Center [està així, però no us imagineu La Maquinista] de Tigoni. También tiene previsto enviar a su hija a la escuela secundaria, un logro notable para un recolector de té de la zona. “Las mujeres son muy aplicadas en sus estudios porque la mayoría de ellas nunca han ido a la escuela”, explica Nyambura. Margaret Nanyama, que procede del distrito de Bungoma pero trabaja en Gatina desde hace 20 años, dice que antes de que la escuela fuera instalada, no sabía siquiera sostener un lápiz. “Ahora sé mucho sobre nutrición y cocina, entre otras cosas”, comenta con orgullo [la vam conèixer, és una dona trempadíssima]. Después de aprender la teoría en la guardería, las madres van a Kimlea Girls’ Training Center para las lecciones prácticas de los cursos de confección y de cocina.

El centro ofrece cursos de sastrería, agricultura, nutrición y cocina principalmente para quienes no terminaron la escuela primaria.

Add to FacebookAdd to DiggAdd to Del.icio.usAdd to StumbleuponAdd to RedditAdd to BlinklistAdd to Ma.gnoliaAdd to TechnoratiAdd to FurlAdd to Newsvine

La crisi arriba a les plantacions

En aquest vídeo de, ves per on, AlJazeera en anglès, s’explica com la crisi està afectant el negoci del tè a Kenya: les exportacions són cada vegada més difícils, perquè els països clients no aconsegueixen crèdits per al comerç i afecta també el preu del tè. Això, lògigament, repercuteix en tota la cadena: la subhasta, els propietaris de plantacions i els treballadors que recol·lecten la fulla.

El vídeo serveix també per fer-se càrrec del procés de recollida i tractament de la fulla de tè. I, casualment, la notícia està coberta des de Limuru. La factoria que hi surt sembla Maramba!

Add to FacebookAdd to DiggAdd to Del.icio.usAdd to StumbleuponAdd to RedditAdd to BlinklistAdd to Ma.gnoliaAdd to TechnoratiAdd to FurlAdd to Newsvine

Limuru Country Club i Brackenhurst Conference Centre

El paisatge de Tigoni i Limuru és una bellesa, com ja hem comentat algunes vegades. Això fa més punyent la misèria en la qual viu molta gent. Però no tothom: hi ha un parell de llocs propers que demostren que s’hi pot viure d’una altra manera. Certament no són llocs que atreuen els turistes a la recerca del safari. No, es tracta de dues entitats que tot i ser hereves del colonialisme anglosaxó continuen funcionant. Les seves webs us poden servir per situar-vos millor de com és la zona.

La primera és el club de golf de Limuru: Limuru Country Club

L’altra és Brackenhurst International Baptist Conference Centre, molt aprop de Kimlea.

Com és la capital de la comarca?

Podríem dir que Limuru equival a això, a la zona on érem. Aquí en teniu una vista general, perquè us en feu càrrec.

Vista de Limuru
Vista de Limuru (foto de Ben a Picasa)

Edificis i carrers, amb el camió de Bata a l’esquerra:

Vista de Limuru (foto de teachandlearn a Flickr)
Vista de Limuru (foto de teachandlearn a Flickr)

Limuru Market (de mercats i botigues ja n’hem parlat):

Limuru Market (foto de savethechildren a flickr)

Limuru Market (foto de lovethechildren a flickr)

I una altra:

Limuru Market (foto de lovethechildren a flickr)

Limuru Market (foto de lovethechildren a flickr)

I una foto curiosa: el pas de la comitiva d’un imam. Quan nosaltres vam ser-hi ens vam creuar a Nairobi amb la de l’Agha Khan, que era de visita (a Kenya hi té hospitals, escoles i fins una universitat).

Ara fa un any

Ara fa un any, Kenya acabava de tenir eleccions i es trobava en plena fase de violència. A començaments de gener els desplaçats interns (IDP) s’havien instal·lat a Limuru i a Tigoni, on hi havia un parells de camps.

Podeu veure’n una sèrie de fotos aquí (Limuru) i aquí (Tigoni).

Camp de desplaçats de Tigoni

Camp de desplaçats de Tigoni