La crisi arriba a les plantacions

En aquest vídeo de, ves per on, AlJazeera en anglès, s’explica com la crisi està afectant el negoci del tè a Kenya: les exportacions són cada vegada més difícils, perquè els països clients no aconsegueixen crèdits per al comerç i afecta també el preu del tè. Això, lògigament, repercuteix en tota la cadena: la subhasta, els propietaris de plantacions i els treballadors que recol·lecten la fulla.

El vídeo serveix també per fer-se càrrec del procés de recollida i tractament de la fulla de tè. I, casualment, la notícia està coberta des de Limuru. La factoria que hi surt sembla Maramba!

Add to FacebookAdd to DiggAdd to Del.icio.usAdd to StumbleuponAdd to RedditAdd to BlinklistAdd to Ma.gnoliaAdd to TechnoratiAdd to FurlAdd to Newsvine

Anuncis

Solucions africanes per als problemes africans: dona i educació

Florence Oloo

Florence Oloo

La Florence Oloo no la vam conèixer quan vam ser a Kenya. Però algunes vam tenir la sort de passar una estona amb ella quan va ser a Barcelona fa uns mesos, per qüestions de feina. Va ser molt interessant compartir amb ella l’experiència de Kimlea, perquè és una dona amb bon cap (va ser l’única dona de la seva classe a la universitat i és doctora en Químiques), perquè ha viscut una temporada a Europa, perquè coneix la fundació Kianda i Kimlea i perquè Strathmore és una universitat interessant de seguir (ara acaben de començar una escola per a empresaris agermanada amb l’IESE). Ella n’es la vicerrectora. Bona conversa en castellà (el parla força bé) i en anglès.

Fa poc va ser a Madrid per l’entrega de premis d’Harambee, una entitat que es dedica a comunicar Àfrica de manera positiva i a ajudar econòmicament iniciatives africanes, portades per africans, per la millora del seu entorn. Teniu més informació a la plana web d’Harambee.

Podeu llegir aquí la seva intervenció: Solucions africanes per als problemes africans. Parla especialment de l’educació i de la dona, dues coses molt rellevants per la projecte Kimlea. Us podeu descarregar el PDF: conferencia_florence_oloo_26_dic_2008.

I també podeu veure l’entrevista que li van fer a CNN+, al programa d’entrevistes Cara a cara que dirigeix Antonio San José:

A la mateixa web d’Harambee li fan algunes entrevistes més.

Add to FacebookAdd to DiggAdd to Del.icio.usAdd to StumbleuponAdd to RedditAdd to BlinklistAdd to Ma.gnoliaAdd to TechnoratiAdd to FurlAdd to Newsvine

Vídeo sobre el paper de la dona a Àfrica

És un reportatge d’Informe semanal que ha guanyat el Premi Harambee. Es diu Mujeres para un mundo mejor i n’és la realitzadora la Maite Pascual.

Recull com la dona és el motor de la millora social a l’Àfrica.

Limuru Country Club i Brackenhurst Conference Centre

El paisatge de Tigoni i Limuru és una bellesa, com ja hem comentat algunes vegades. Això fa més punyent la misèria en la qual viu molta gent. Però no tothom: hi ha un parell de llocs propers que demostren que s’hi pot viure d’una altra manera. Certament no són llocs que atreuen els turistes a la recerca del safari. No, es tracta de dues entitats que tot i ser hereves del colonialisme anglosaxó continuen funcionant. Les seves webs us poden servir per situar-vos millor de com és la zona.

La primera és el club de golf de Limuru: Limuru Country Club

L’altra és Brackenhurst International Baptist Conference Centre, molt aprop de Kimlea.

Com és la capital de la comarca?

Podríem dir que Limuru equival a això, a la zona on érem. Aquí en teniu una vista general, perquè us en feu càrrec.

Vista de Limuru
Vista de Limuru (foto de Ben a Picasa)

Edificis i carrers, amb el camió de Bata a l’esquerra:

Vista de Limuru (foto de teachandlearn a Flickr)
Vista de Limuru (foto de teachandlearn a Flickr)

Limuru Market (de mercats i botigues ja n’hem parlat):

Limuru Market (foto de savethechildren a flickr)

Limuru Market (foto de lovethechildren a flickr)

I una altra:

Limuru Market (foto de lovethechildren a flickr)

Limuru Market (foto de lovethechildren a flickr)

I una foto curiosa: el pas de la comitiva d’un imam. Quan nosaltres vam ser-hi ens vam creuar a Nairobi amb la de l’Agha Khan, que era de visita (a Kenya hi té hospitals, escoles i fins una universitat).

Creixement econòmic a Kenya

Si algú està interessat en el tema des d’un punt de vista tècnic, pot llegir aquí aquest paper:
Daniel M’Amanja, & Oliver Morrissey, “Foreign Aid, Investment and Economic Growth in Kenya: a Time Series Approach,” Discussion Papers 06/05, University of Nottingham, CREDIT.

Copiem les conclusions, que resumeixen l’anàlisi de dècades d’economia al país:

6 CONCLUSIONS AND POLICY IMPLICATIONS
Although there are stylised facts that represent growth experiences of countries in general, growth remains a complex issue and growth regressions are as good as the data that goes into them. Growth is a summary of almost everything that goes on in a society and that being the case, it is never easy to pinpoint a couple of factors as key because these vary from country to country. The case for Kenya analysed in this paper was an attempt towards identifying some of these factors. Using a VAR approach, we found two long run relationships representing the output and private investment equilibriums. Output depends positively on private and government investment and imports, but negatively on net external loans. Private investment on the other hand appears to be positively related to foreign loans, but negatively to both government investment and imports.
Private investment has been a consistently strong determinant of growth both in the
short- and long- run. The implication here is that in order to stimulate and sustain economic growth in Kenya, policy makers need to pay closer attention to factors that determine private investment. Government investment has also exhibited strong positive effect on growth.
Nonetheless, it can be made more effective by re-directing it towards economic
infrastructure. Furthermore, the issue of efficiency needs to be considered to ensure public investment is made more productive. The policy recommendation therefore is for the government to improve the productivity of its investment so as to generate positive returns and enhance its complementary role to private sector. It should also institute measures that stimulate and support private investment such as mobilization of domestic savings and creation of a stable macroeconomic environment. Foreign aid in the form of loans can play a vital role in promoting growth directly or indirectly through private investment. It can be made even more productive if used to finance productive activities such as export promotion, infrastructure development, and domestic resource mobilization.
A topic for further research in this area is to replicate the methodology used in this
study on disaggregated data. For instance, it would be interesting to subdivide government investment into such categories as investment in roads, telecommunications, and social infrastructure and assess their impact on private investment and growth. The same could be done for imports – distinguishing investment goods, machinery, equipment and other inputs, and consumption. In a similar fashion, foreign aid could be disaggregated into project loans, programme loans, and any other appropriate classification. The findings discussed in this paper provide a starting point to understanding factors influencing growth in Kenya.

Projecte “Mel”

Un dels projectes pels quals estem recollint donatius durant aquest curs és la instal·lació de ruscos d’abelles a Kimlea. Us copiem el resum del projecte tal com està a la web de Montblanc:

NOM PROJECTE: Instal·lació de ruscs en l’escola de capacitació professional Kimlea i formació en apicultura per a dones jornaleres de camps de te, en Kiambu (Kenya)

LOCALITZACIÓ: Kiambu.Kenia.

CONTRAPART: Kimlea Training Center. Kianda Foundation.

BENEFICIARIS: Són beneficiàries directes 120 noies que cursen el cicle complet de capacitació. Són beneficiàries indirectes unes 2.960 que viuen en les diferents plantacions.

FINANÇAMENT: Montblanc Fundació Privada.

OBJECTE: Kimlea Technical Center es va establir en 1992 amb ajuda de la UE. És una escola de capacitació professional per a dones joves que no han pogut continuar els seus estudis per la situació familiar d’extrema pobresa en la qual viuen. El que les alumnes -sense mitjans econòmics- paguen, és una mica convencional: uns 2 euros al trimestre, perquè posin esforç i valorin la seva educació. Per això l’escola no pot mantenir-se amb aquesta mínima contribució i ha de buscar maneres de recaptar ingressos. El projecte d’instal·lació de ruscs té com objectiu, d’una banda, ensenyar apicultura a les alumnes de l’escola, i d’altra generar uns ingressos que puguin contribuir d’una forma estable al funcionament de l’escola i dels programes que es porten a terme en les plantacions. Tant la formació teòrica com la pràctica els servirà també a les alumnes d’aprenentatge per als seus propis negocis en un futur.

La primera fase consisteix en la construcció de dues naus, amb capacitat per a albergar cadascuna 100 ruscs (la zona és freda per la seva altitud, i els ruscs han d’estar protegits). A més s’ha d’adquirir i instal·lar els 100 primers ruscs i l’equipament necessari.