Col·labora, col·labora…

Per si algú no ha remenat prou per la web, us posem els enllaços directes a les dues pàgines de la Fundació Montblanc sobre com col·laborar amb alguns projectes de Kimlea:

Fons de beques per a estudiants de Kimlea

Programa de salut, nutrició i higiene per a noies i mares

També podeu escriure per demanar més informació a projectekimlea@gmail.com

La portada de la memòria de Montblanc és una foto de les plantacions de te de Limuru… La memòria us la podeu descarregar aquí (en PDF).

Memòria 2000-2007

Anuncis

Prestatges i medicines

Ja us vam explicar part de la feina que va fer l’equip de farmàcia al dispensari mèdic de Kimlea. Bé, doncs part d’aquesta feina va ser millorar el sistema d’emmagatzematge de les caixes de medicaments. Van anar a una empresa local (Mecol) per encarregar prestatges fets a mida, perquè la zona que serveix de magatzem és sota una escala i té el sostre inclinat.

Ara ens han enviat les fotos de com ha quedat tot, amb les gràcies perquè ara no s’humitegen els medicaments.

The shelves are already in use as you can see. They are grey-green in colour and what is showing in white are our old trolleys. Please thank the Rural Project participants on our behalf for this because now we are able to store the medicines in a way that they will not be humid.

El magatzem de medicaments

Prestatges metàl·lics

Dia de la malària

El 25 d’abril és el dia mundial de la malària.

Tot i que a Kimlea no hi ha una gran incidència (pel fred i l’altitud no és una zona propensa als mosquits), no deixa de ser endèmica a Kenya.

La lluita contra la malària és difícil en sí, i complicada a més per discrepàncies científiques, mèdiques, polítiques, financeres, informatives… Es podria resumir que la lluita té tres grans fronts: aconseguir una vacuna eficaç; evitar les picadures de mosquits (per ara, a base de mosquiteres i repel·lents); aconseguir medicaments per tractar la malaltia sense provocar resistències i minimitzant els efectes secundaris. I tot de forma barata perquè s’ho puguin permetre primer els governs i després els habitants dels països afectats.

És un tema difícil, diem, però en el qual cal treballar no només pels possibles afectats, sinó també amb ells. Fa poc sortia una entrevista a la contra de la Vanguardia on l’entrevistat, que treballa per la Fundació dels Gates, recordava que en una ocasió havien donat milers de mosquiteres blanques… en un país on el blanc era el color del dol i per tant ningú no les havia fet servir.

Un Anopheles en acció

Resum de Kimlea 07

Des de la Fundació Montblanc han passat a vídeo el powerpoint que van preparar l’Alba i la Cristina. El podeu veure a youtube, però us el copiem aquí sota. Permet fer-se càrrec força bé de tot el que vam fer a l’estiu (encara que no es veu massa bé).

Notícies de Kimlea

Escriuen des de Kimlea sobre la situació en aquella zona de Kenya, a la qual hem fet referència en diversos posts. A més de moltes notícies sobre la Clínica, Maramba i Gatina, que ja explicarem, la Frankie diu:

Although there were skirmishes in Limuru and Tigoni, they did not reach us, thanks be to God. The people in Maramba and Gatina are okay. There is no problem in the plantations now but in some of them the people who were not Kikuyus have been sent away to their ancestral homes.

In Kimlea we have not been affected at all but there are several students whose families were affected and some are living in the displacement camps in a miserable situation. We are studying ways of helping them even if only with food, clothing and medicine. We have been going with groups of our students to visit those in the displacement camp in Limuru (about 1000 families) and the situation is pathetic. It makes me cry and I feel helpless to solve a problem of such magnitude.

Kianda Foundation is currently working on a plan to train the young girls and mothers from these camps in Kimlea until they are settled elsewhere.

És moment d’aconseguir encara més recursos! Recordem a tothom que hi ha una festa divendres vinent amb aquesta finalitat…

KIMLEA 08

El Projecte Kimlea comença un nou curs!

Hem estat alguns dies escrivint sobre la situació a Kenya perquè semblava una mica incoherent parlar de les condicions de vida d’un raconet d’aquell país mentre el país sencer se n’anava en orris.

Però ara ja toca, independentment del que passi allà, tornar a parlar de Kimlea perquè ja comencem a buscar recursos pels projectes d’enguany, dels quals parlarem als propers posts.

La primera iniciativa és una festa. Copiem la convocatòria que a molta gent li haurà arribat per mail:

La fiesta es el viernes 15 de febrero en la discoteca SOL Club (Villarroel 216), a partir de las 24:00 h y estará genial. Esperamos mucha gente y os animo a que vengáis, hagáis correr la voz y nos enviéis a un montón más. El dinero de la entrada (15,-€ por persona) va destinado íntegramente a un proyecto en la localidad de Limuru, cerca de Nairobi y es para mejorar la asistencia médica y social de toda esa gente. Está respaldado por la Fundació Montblanc.
Las entradas las podéis comprar en la tienda Aïta de la calle Calvet nº 17 (horario de 10h a 14:30h y 15:30h a 20:30h. Los sábados de 10h a 14h y de 17h a 20:30h), o en la tienda Aïta de la calle Manila nº 45 (horario de 10h a 14:00h y de 17:00h a 20:30h. Los sábados de 10h a 14:00h).
En caso de que alguien quiera hacer un donativo, puede ingresarlo en el número de cuenta 0075-1335-01-0600033607, indicando como concepto “Kimlea 2008“.
Cualquier cosa podéis poneros en contacto conmigo (Ana: 696084380) o con Mª Alba (639056838).

O sigui que ja ho sabeu!

Maratons i cooperació

Un personatge que té tants admiradors com detractors, Xavier Sala-i-Martín, escrivia a La Vanguardia el dia 17 un article sobre la Marató de TV3 i les necessitats oblidades de molts racons de món. Podeu trobar l’article de La Vanguardia no pas a la seva web, sinó a la de l’autor.

Hi ha dues idees de l’article interessants. La primera, el cas que explica de Ghana.

Accra, Ghana. Enero de 2004. Emmanuel Teteeh Kuadzi acaba sus estudios de secundaria. Observa que Ghana está experimentando un boom económico y muchas empresas quieren conectarse a internet. Emmanuel, que es aficionado a la informática, ve la oportunidad de negocio y crea una empresa de diseño de páginas web. Primero trabaja solo, pero la faena se le acumula y pronto tiene que contratar a un compañero… y luego a otro… y en menos de un año, 22 jóvenes entusiastas trabajan con él diseñando e instalando páginas web.

Frankfurt , Alemania. Enero de 2006. GTZ, una ONG creada por el gobierno alemán para fomentar el “desarrollo sostenible”, estima que una de las causas de la pobreza en África es que la ineficiencia de sus empresas les impide crear empleos bien remunerados. GTZ piensa que una manera de ayudar a aumentar su competitividad es integrar a esas empresas al ciberespacio. La ONG decide utilizar a su ejército de voluntarios alemanes para crear páginas web y regalárselas a todas las empresas africanas que lo deseen.

El diagnóstico de GTZ es totalmente acertado: es cierto que uno de los principales problemas de África es que sus empresas son ineficientes y no crean empleo de alto valor añadido. Su acción, sin embargo, no sólo no soluciona el problema sino que tiene consecuencias catastróficas: gracias a su (sin duda bien intencionada) intervención, Emmanuel ve como su empresa se arruina y 22 jóvenes africanos pierden su puesto de trabajo. Seguramente los alemanes nunca se dieron cuenta del mal que causaron a unos emprendedores que enviaron al paro. De haberse enterado, seguramente hubieran actuado de manera distinta. Por ejemplo, si en lugar de utilizar voluntarios alemanes para producir las páginas web gratuitas, GTZ hubiera contratado a la empresa de Emmanuel para que las diseñara y después las hubieran regalado a las empresas africanas, la ONG alemana habría obtenido el mismo objetivo (que no era otro que las empresas africanas tuvieran sus páginas web) sin acabar matando esa iniciativa empresarial que África tanto necesita.

A Kimlea, això està resolt: col·laborant amb Kimlea, són les mateixes dones africanes les que ajuden a sortir del cercle viciós les altres dones africanes, parlant el mateix llenguatge verbal, cultural i vital.

La segona idea:

El problema de todo esto es que, al utilizar un medio tan potente como la televisión recaudar dinero, TV3 acaba desviando seis millones de euros que los catalanes podrían dedicar a financiar otro tipo de proyectos como la educación de niños pobres o el tratamiento de enfermedades que afectan solamente a ciudadanos africanos pobres. De alguna manera la Marató de TV3 acaba “quitando” dinero a proyectos importantes que reciben poca financiación para dárselo a proyectos igualmente importantes… pero que acabarían siendo financiados por multinacionales farmacéuticas o gobiernos occidentales ricos.

Sense opinar, però fent números: 6.000.000 euros de la Marató equivalen a 20.000 beques de Kimlea: 20.000 cursos de 20.000 noies que poden canviar la seva vida i, com bé expliquen a Kimlea, les de les seves famílies, perquè aprenen sobre salut, higiene, alimentació i tècniques de producció agrícola i tèxtil, poden muntar algun petit negoci o incorporar-se al mercat laboral i, sobretot, es fan conscients de la seva pròpia dignitat.