Dos projectes a Kimlea aquest estiu

Ja tenim els projectes que durem a terme a Kimlea aquest estiu. Us copiem els cartells (si feu clic a les imatges els podeu veure amb més detall):

Programa d'educació i salut infantil

Programa d'educació i salut infantil

Programa per a dones emprenedores

Programa per a dones emprenedores

Add to FacebookAdd to DiggAdd to Del.icio.usAdd to StumbleuponAdd to RedditAdd to BlinklistAdd to Ma.gnoliaAdd to TechnoratiAdd to FurlAdd to Newsvine

Anuncis

Solucions africanes per als problemes africans: dona i educació

Florence Oloo

Florence Oloo

La Florence Oloo no la vam conèixer quan vam ser a Kenya. Però algunes vam tenir la sort de passar una estona amb ella quan va ser a Barcelona fa uns mesos, per qüestions de feina. Va ser molt interessant compartir amb ella l’experiència de Kimlea, perquè és una dona amb bon cap (va ser l’única dona de la seva classe a la universitat i és doctora en Químiques), perquè ha viscut una temporada a Europa, perquè coneix la fundació Kianda i Kimlea i perquè Strathmore és una universitat interessant de seguir (ara acaben de començar una escola per a empresaris agermanada amb l’IESE). Ella n’es la vicerrectora. Bona conversa en castellà (el parla força bé) i en anglès.

Fa poc va ser a Madrid per l’entrega de premis d’Harambee, una entitat que es dedica a comunicar Àfrica de manera positiva i a ajudar econòmicament iniciatives africanes, portades per africans, per la millora del seu entorn. Teniu més informació a la plana web d’Harambee.

Podeu llegir aquí la seva intervenció: Solucions africanes per als problemes africans. Parla especialment de l’educació i de la dona, dues coses molt rellevants per la projecte Kimlea. Us podeu descarregar el PDF: conferencia_florence_oloo_26_dic_2008.

I també podeu veure l’entrevista que li van fer a CNN+, al programa d’entrevistes Cara a cara que dirigeix Antonio San José:

A la mateixa web d’Harambee li fan algunes entrevistes més.

Add to FacebookAdd to DiggAdd to Del.icio.usAdd to StumbleuponAdd to RedditAdd to BlinklistAdd to Ma.gnoliaAdd to TechnoratiAdd to FurlAdd to Newsvine

Mombasa a la vista!

Mentre la situació sembla que es va apaivagant i per altra banda Kofi Annan, el grup de persones eminents i els representants dels dos principals partits treballen per arribar a una sortida consensuada de la situació actual, que sembla que passarà per un govern compartit i la creació de la figura del primer ministre, ens arriba una notícia de la Frankie amb molta il·lusió: començarà una iniciativa semblant a Kimlea a Mombasa, la segona ciutat més important de Kenya, a la costa. Ja hi ha cent dones pels cursos d’alfabetització d’adults…

(la ciutat vella de Mombasa, foto copyright de scarlettina a Flickr)

Algo más sobre las mujeres de Gatina y Maramba

NOTA: Aquest post és de la superjelenn, però l’atribució es va perdre en la migració de blogspot a wordpress…

Que la mujer es la espina dorsal del continente africano es algo que todo aquél que ha puesto un pie en el África negra o ha leído cuatro líneas sobre este continente indómito tiene claro. Pero de ahí, a verlo, a sentirlo, vivirlo, hay un paso.

Las mujeres de Gatina y Maramba se desloman una media de doce horas al día recogiendo té, agachadas, medio agazapadas entre el verde intenso de sus arbustos. Y todo ello, por un euro y medio al día. Y como es lógico, además son madres y amas de casa, que cuidan de sus hijos, de su casa – su humilde choza en muchos casos, pero al fin y al cabo, su hogar-, que van a recoger agua y al mercado, que cocinan, y hacen equilibrios para alimentar a una prole numerosa que en multitud de casos no sólo incluye a los hijos, sino a sobrinos y a otros parientes lejanos.

Y todo esto, en muchos casos lo hacen solas. Nos extraña. No hay hombres. No vemos hombres, ni en las áreas de plantaciones que rodean a Limuru ni en los poblados. Descubrimos que la mayoría se han ido. “La recolección del té es una tarea laboriosa”-nos dicen desde la gente de Kimlea hasta el propio capataz de Gatina,-“y los hombres raramente aguantan, no tienen paciencia”-. “Simplemente se han ido” –nos repiten-, “a Nairobi, a Tigoni…”, donde sea, a buscarse la vida. Y la cruda realidad es que la mayoría ya no volverán. Y de los que vuelvan, es posible que alguno traiga el sida en la mochila y aproveche la estancia en casa para propinar algún palo a su mujer y a sus hijos. Es cruel, es duro, pero es cierto.

Mujeres recogiendo té en los alrededores de Gatina. Foto (c) de la superjelen

Es difícil expresar lo que uno siente enfrente de estas valientes mujeres que, fuertes y luchadoras, soportan todo tipo de calamidades y encima sacan fuerzas para sonreír al mzungu, para bromear entre ellas, para volver a empezar mañana.

Decía Ryszard Kapuscinski en su obra Ébano que si África se sostiene, es gracias a las mujeres. Y no ha duda. Consciente de ello, Kimlea Girls’ Technical Training Centree, en su objetivo de elevar las condiciones de vida de la zona, y en particular de las mujeres y los niños, se esfuerza en dotar a sus alumnas, todas ellas, niñas de las plantaciones, de las habilidades necesarias que les permitan optar a un futuro distinto.

En Kimlea aprenden desde inglés, costura, cocina, labores domésticas, contabilidad e informática básicas a cómo montar y dirigir un pequeño negocio. Además, dentro del Outreach programm, los sábados se imparten clases para las madres y todas aquellas mujeres que no pueden acudir a diario. Aún recuerdo el orgullo con el que Mary, una de las niñas de Gatina y alumna del centro, me enseñaba sus labores de punto y me contaba que su sueño era el de, al acabar el curso, comprar un pequeño hornillo para cocinar pasteles y tartas. “Así podré ayudar a mi madre con los pequeños” -me decía-.

Se trata de darles una alternativa, en definitiva, de romper el círculo de la pobreza.

Gatina i Maramba

Des de Kimlea es fan càrrec de dues nursery schools: dues escoles amb nens i nenes petits, en teoria abans de començar la primària (que des de fa pocs anys és obligatòria a Kenya).

Les dues escoles són semblants, però amb algunes diferències.

Gatina està en un terreny que pertany (en teoria) a una cooperativa que té plantacions de te i produeix també hortalisses, llet, etc. Hi ha una petita població que es diu Gatina i l’escola es troba en un sot al qual s’hi baixa des de Gatina poble, vora unes cases de fusta. No hi ha aigua corrent ni electricitat.

A Gatina, Kimlea supervisa les mestres i s’encarrega de proporcionar un vas de llet cap a les 11 als nens. Són uns 70. Alguns vénen de llocs veïns, si les mares treballen a la plantació.

Maramba, en canvi, es troba dins del recinte de la plantació, que es diu també Maramba; al recinte hi ha també la planta on s’asseca i empaqueta el tè i els habitatges dels treballadors. Aquí, l’empresa és qui paga les mestres i el vas de llet i Kimlea s’encarrega de supervisar-ne el funcionament.

A Maramba les condicions són aparentment millors: l’escola està al mateix recinte dels habitatges, hi ha aigua corrent (font i safareig al mig de les cases) i instal·lació elèctrica. Hi ha uns 100 nens i nenes, que en aquest cas viuen allà mateix.

En ambdós casos, hi ha dues diguem-ne mestres: el que seria una monitora/cangur/babysitter, que simplement vigila els més petits i procura que no es perdin, i una altra mestra que generalment ha fet només un curset i és capaç d’ensenyar els nens i nenes a llegir una mica i comptar.

Aquí teniu l’enllaç directe a les explicacions (minses i poc actualitzades, però no es pot demanar tot) a les webs de la Fundació Kianda i de Kimlea mateix.