Una altra història del que fan a Kimlea

En articles anteriors ja havíem parlat del drama dels desplaçats, arran dels disturbis civils després de les eleccionsd e desembre del 2007. Un dels camps de desplaçats era a Tigoni, aprop de Kimlea, i des de l’escola van intentar ajudar per diferents vies les famílies que hi malvivien, escapades dels incendis d’Eldoret. Ara hem trobat un article sobre la tasca d’aquells mesos: des de Kimlea van preparar 70 dones perquè puguessin fer noves feines. Empower ho descriu amb més força.

L’article recull històries com la de Nancy Nyambura, que estava a l’església incendiada d’Eldoret i va poder escapar amb dos nens que no coneixia de res.

When the fumes of a raging fire at the Assemblies of God Church in Eldoret town, Kenya, started suffocating her, Nancy Nyambura’s survival instinct went into high gear. She looked for the nearest window, forced it open and jumped out. But cries from two boys still stuck inside moved her to go back in and rescue them. As she tried to get out a second time, falling debris fell on her hand. She was lucky to escape. 30 people perished on the spot, their charred remains buried under the debris of the burnt building.
“I went straight to hospital with the children. I didn’t even know who their parents were. I had to keep going for a week at the Moi referral hospital because of my injured hand. By then I had moved to the Eldoret Cathedral joining other people evicted from their homes,” she said.

Això era al gener del 2008, en plena fúria contra els kikuyus (la tribu del president electe Mubaki). L’església havia semblat un bon refugi a dones i nens del poble de Kiambaa. La Nancy, deu mesos després, estava al campament de desplaçats interns de Limuru, tot esperant el permís de l’Estat per tornar a les seves terres d’origen. El campament el dirigeix la Word of Faith Church (de les denominacions de les esglésies en parlarem en una altra ocasió). Segons el pastor que dirigia el campament, s’han mantingut gràcies a donacions, perquè la policia va descarregar els desplaçats sense aliments ni llits.

El panorama no era fàcil:

For many at the camp life is bleak. Other than food and shelter, hardly any of their other needs are met. Dwelling over past injustices has driven some insane. But Nyambura has not been idle. She started attending sewing, cookery and knitting classes at the nearby Kimlea Technical Training Centre. Kimlea is an initiative of Kianda Foundation, a local Foundation dedicated to the empowerment of women through education. The sessions were organised to give the women from the IDP camps skills that could help them earn a living. It was also an attempt to keep them busy. Counselling sessions are also given to help them come to terms with the past.

La Frankie, que com bé sabeu és incombustile en la seva capacitat d’inventar-se coses per ajudar la gent, va organitzar que dones del campament assistissin a Kimlea, fora de l’horari docent de les noies. Els han ensenyat cuina, gèneres de punt, costura i administració d’empreses. Les dones venien de granges agrícoles i sense granges no tenien possibilitat de tirar endavant sense algun aprenentatge. Després de les classes, Kianda Foundation els oferia un microcrèdit.

Once the women had learned the skills, Kianda Foundation gave each of them capital to start a small business. Each one however has to pay back 20% of the loan.

With a capital loan amounting to 135 US dollars, Nyambura is now making poncho’s for sale using the knitting skills she learned. She has also bought petticoats in bulk which she sells to the town residents. Her efforts have enabled her to pay back the 20% loan she received. “I have really benefited because I had never done crochet, never sat in front of a knitting machine, and now I know that my future life is assured because I will be able to earn a living,” Nyambura said.

Tot esperant la seva recolocació futura, moltes d’aquestes dones ja van començar a posar en marxa el seu propi negoci al campament. Moltes saben que no tornaran a casa seva.

The Word of Faith camp still has 358 IDPS  waiting for this package. For most of them, going back home to their farms is simply not an option. Painful memories, the fear of more reprisals and the unsolved land question are obstacles that still loom large. Nyambura’s family has opted to begin a new life in Limuru Town. Starting all over again to build a secure life is never easy, but for her, it will not be as difficult with the skills she has learned.

Aquí teniu la Nancy amb el seu ponxo (recordeu que Limuru és a 2.000 metres!):

La Nancy amb el ponxo

La Nancy amb el ponxo

Col·labora, col·labora…

Per si algú no ha remenat prou per la web, us posem els enllaços directes a les dues pàgines de la Fundació Montblanc sobre com col·laborar amb alguns projectes de Kimlea:

Fons de beques per a estudiants de Kimlea

Programa de salut, nutrició i higiene per a noies i mares

També podeu escriure per demanar més informació a projectekimlea@gmail.com

La portada de la memòria de Montblanc és una foto de les plantacions de te de Limuru… La memòria us la podeu descarregar aquí (en PDF).

Memòria 2000-2007

Desplaçades amb esperança

La Frankie, que és la principal de Kimlea, ens ha escrit per explicar-nos com estan intentant ajudar les dones del camp de desplaçats que hi ha a Tigoni (els internally displaced people). Per ara, estan aprofitant les instal·lacions de l’escola per donar-los algunes de les mateixes classes que reben les alumnes ordinàries. Les fotos que ens envien són de knitting i sewing: amb això les dones poden confeccionar peces de roba per les seves famílies o per vendre.

Però la Frankie ressalta que el més important és com estan aconseguint que aquestes dones canvïin, malgrat la situació en la qual es troben, moralment, psicològicament… Aquí parlaríem d’autoestima.

Sembla que la situació d’aquestes famílies s’allarga: estan amuntegades en tendes de campanya, i per ara el Govern no ha donat noves destinacions per tota aquesta gent. Tenen intenció de seguir ajudant més enllà de les 70…

Cosint amb el fill

Amb el fill a coll en tot moment.

A costura

Una altra imatge de la classe de costura, amb les velles Singer

L\'aula de knitting

L’aula de knitting al complert

Mares tricotant

Mares tricotant i el fill que s’hi fixa

Amb la maxicosi

La maxicosi no cal per res…

Noves oportunitats

Noves oportunitats

Prestatges i medicines

Ja us vam explicar part de la feina que va fer l’equip de farmàcia al dispensari mèdic de Kimlea. Bé, doncs part d’aquesta feina va ser millorar el sistema d’emmagatzematge de les caixes de medicaments. Van anar a una empresa local (Mecol) per encarregar prestatges fets a mida, perquè la zona que serveix de magatzem és sota una escala i té el sostre inclinat.

Ara ens han enviat les fotos de com ha quedat tot, amb les gràcies perquè ara no s’humitegen els medicaments.

The shelves are already in use as you can see. They are grey-green in colour and what is showing in white are our old trolleys. Please thank the Rural Project participants on our behalf for this because now we are able to store the medicines in a way that they will not be humid.

El magatzem de medicaments

Prestatges metàl·lics

Programa contra la SIDA

Googlejant Kimlea sempre es troben coses noves. En aquest cas, és un PDF d’un programa presentat per Kianda Foundation a una entitat sueca, Mälarföreningen. És un projecte de lluita contra la SIDA enfocat a les dones i noies de les plantacions. El PDF sencer el podeu trobar aquí. Tot i que no posa la data, té informació d’interès. Copiem algun paràgraf, que permet fer-se la idea de com estan les coses:

Sobre l’actitud davant VIH/SIDA:

Kimlea now seeks to increase Aids Awareness and Prevention through its programmes in the school and its surrounding areas. The villagers have peculiar theories about Aids, and many are uncertain as to its causes and effects. Some think that it is a curse by an enemy or the wrath of the ancestors. By offering a dear sacrifice to the spirits, one can be cured. Many have been exploited for being ignorant at the expense of their families. Due to these theories, families neglect those members with Aids out of fear of bewitchment. Their families and communities disown the patients, and most die soon after diagnosis.

There is therefore need to educate the masses on how the disease is contracted and how to care for the sick so as to prolong their lives. Though the government is very concerned about this issue, it lacks the economic means to address this problem. It therefore depends on other players within the economy to carry out this campaign especially because they are familiar with the needs at the grass-root level and can therefore address the problems extensively. Also, the government is viewed with suspicion due to misappropriation of funds, thus other players are given this task that is primarily the responsibility of the government.

Algunes de les dificultats que s’han trobat:

Women run over 50% of the families living within this area, just as Teresia does. She is a mother of five children, and among them is Mercy, now a second year student at Kimlea. Teresia attends the adult literacy classes in Kimlea’s Outreach Programme. Teresia was born in the tea estate 35 years ago. She got married to a neighbor in the village and both worked in the plantations. Life got a bit too tough after their third child was born, so her husband decided to go to the city to look for greener pastures as it was paining him to see his family go deeper into poverty. Teresia has not seen him for five years, and now she has two more children. She says that life is comfortable as long as there is tea to be picked in the plantation. The only problem arises when there is no tea to be harvested, because she has to look for other sources of income, and at such times, it is difficult to get casual employment elsewhere. Many women are therefore forced to prostitution in order to provide for their children, and this is common in the plantations.

The illiteracy rate among these people is very high. Majority of the women are either uneducated or are primary school dropouts. Because of this background, some of them may not be aware of the causes and effects of Aids since they cannot read, do not own electrical gadgets such as television sets and therefore rely on hearsay.

I l’objectiu del projecte:

20 trained teachers.

250 rural girls between the ages of 12 and 25 will gain access to counseling services on Aids and other related issues.

100 rural women above 25 years of age will gain access to information on the disease Aids and will receive counseling from the trainers.

Indirectly, this project will have an impact on the lives of their families, affecting around 2,500 other people.

Improve the attention and care that the HIV/Aids patients receive in the homes and villages.

Àfrica va bé

Per segona vegada citem en Xavier Sala-i-Martín. Per què? Sobretot perquè als mitjans de comunicació costa trobar-hi articles o notícies que parlin de Kenya (i d’Àfrica, en general) més enllà de temes polítics o d’aspectes negatius. I perquè al seu darrer escrit a La Vanguardia cita SafariCom i això ens fa enyorar Nairobi i les paradetes arreu del territori!

La paradeta verda és de SafariCom

A La Vanguardia del 17 de març, en concret, deia (reproduïm el text de la web de l’autor):

¿Sabían ustedes que África ha mantenido tasas de crecimiento positivas durante 12 años consecutivos? ¿Sabían que eso no pasaba desde… ¡nunca!? El crecimiento ha sido tan importante y tan beneficioso, que los niveles de pobreza extrema (el porcentaje de la gente que vive con menos de un dólar al día) han caído desde el 46% del 1995 al 37% del 2007.

¿A qué se debe este repentino éxito económico? […]

Yo diría que hay al menos cinco factores importantes.

Primero, por primera vez en la historia, la mayoría de países africanos son democráticos. Cuando cayó el muro de Berlín, en África había solamente 3 democracias. Hoy hay 23. Aunque las democracias no son inmunes a problemas de corrupción, inestabilidad, imperio de la ley, exceso de regulación o inefectividad del sector público (de hecho, la mayoría de países africanos todavía tienen que mejorar mucho en este sentido), sí que es verdad que las dictaduras tienden a ser peores en cada una de esas áreas. Las democracias africanas son jóvenes y delicadas… pero poco a poco se van consolidando.

Segundo, después de las tan criticadas reformas del consenso de Washington de los noventa, la situación macroeconómica africana tiene una salud razonablemente buena: la inflación está por debajo del 10%, los déficits fiscales extravagantes han sido eliminados y las balanzas comerciales están más equilibradas.

Tercero, la deuda que se contrajo en los años setenta, finalmente ha sido eliminada. Como era de esperar, las condonaciones masivas de los últimos años no han liberado los recursos económicos que habían prometido los profetas de la condonación. Pero sí han conseguido que los políticos africanos ya no se quejen todo el día de la deuda y ya no tengan excusas para no hacer los deberes.

Cuarto, las nuevas tecnologías están penetrando rápidamente por todo el territorio. La telefonía móvil, por ejemplo, está permitiendo que la gente más emprendedora aumente los rendimientos de sus negocios de forma creativa: los agricultores pueden enviar sms a diversos mercados para averiguar los precios antes de emprender un largo viaje con sus carros, lo que les permite dirigirse al sitio que les es más favorable y ganar más dinero; los trabajadores autónomos –fontaneros, pintores, carpinteros, etc- no tienen que estar todo el día delante de las tiendas esperando que alguien los contrate sino que cuelgan anuncios por las calles con el número de su teléfono móvil; los pescadores que no tienen refrigeración mantienen los peces vivos en jaulas dentro del mar hasta que reciben el sms de los clientes demandando producto. Los móviles se están utilizando como bancos para realizar transferencias monetarias (tu vas al vendedor de tarjetas de móvil, le das 100 schillings y él te da un código secreto que tu envías a través del móvil a algún amigo tuyo en otra ciudad; éste se dirige a otro vendedor de tarjetas de la misma cadena, le entrega el código y, a cambio, recibe los 100 shillings. Es un método de transferir dinero utilizado por la compañía Safari-Com en Kenia, muy efectivo en países con pocos cajeros automáticos y menos sucursales bancarias).

Las nuevas tecnologías están permitiendo a los africanos saltarse algunos estadios de desarrollo ya que están pasando de la nada a la telefonía móvil sin pasar por la telefonía fija, lo que les ahorra costosas inversiones en infraestructura que no se pueden permitir. Este salto les acerca a los países ricos.

Un exemple d'on es troba safaricom...

Finalmente, un factor que ha contribuido al crecimiento africano ha sido la aparición de la China. El impresionante crecimiento del gigante asiático ha afectado a África de muchas maneras, unas positivas y otras negativas: China es un enorme cliente con 1.300 millones de compradores, China es un competidor con empresas que producen mucho y barato, China es un inversor (el ahorro generado por sus ciudadanos está sirviendo para financiar proyectos empresariales en África), China concede créditos con menos condiciones que el Banco Mundial o el FMI, y, quizá lo más importante, China es un modelo a seguir<: en 1975, a la muerte de Mao, China era más pobre que África y su gran éxito económico, no sólo demuestra que se puede conseguir, sino que da pistas sobre cómo se puede hacer.

África reúne las condiciones para salir del pozo de la miseria. No será fácil ni automático porque estas condiciones pueden quebrarse en cualquier momento: las democracias africanas son frágiles (y lo ocurrido en Kenia después de las elecciones es un trágico recordatorio que), la inflación de los países ricos se puede contagiar, los líderes políticos se pueden volver a endeudar y la crisis financiera de Estados Unidos puede acabar afectando a China y, por ende, a los países africanos. No será fácil pero lo que sí que es verdad es que, por primera vez décadas, en África soplan vientos de esperanza.

Tornant al nostre autor convidat, hi ha un altre motiu per citar-lo: des de la Fundació Umbele, que promou, han donat beques a alumnes de Kimlea.

Ens hem desplaçat

Com tanta gent a Kenya, hem migrat, en aquest cas de Blogger a WordPress. Hem perdut algunes coses, però hem guanyat claredat per les pestanyes superiors, fonamentalment, que esperem que us facilitin la visita. Esperem tornar a postejar amb relativa freqüència…

Els IDP (internally displaced persons) a Kenya es calcula que estan al voltant de les 250.000 persones. Podeu consultar la web de IDMC, Internal Displacement Monitoring Centre, i triar Kenya per veure les dades actualitzades.

Nens en un camp de desplaçats