Limuru a les notícies, per desgràcia

El vídeo correspon a primers de gener, però permet fer-se càrrec del que passa prop de Kimlea.

Anuncis

Plantacions en crisi

Per molt que vulguem, no podem prescindir del que està passant a Kenya.

Una notícia recent publicada per la UN Office for the Coordination of Humanitarian Affairs explica com la situació actual ha afectat les plantacions dels voltants de Limuru, on és Kimlea.

Blow to horticultureThe horticultural industry, which is a major employer, has also been hard hit. “There is fear all over with vehicles being burnt. Most of our clients are also not placing orders for our products,” Gerrison Wachira, a grader with the horticultural farmers and exporters’ organisation, said.
“We rely on produce coming in from some of the worst-affected areas, such as Eldoret, for passion fruits,” Wachira said.
He said the organisation, which had already laid off casual workers, had been on the verge of closing. “We are going to ship our produce for the first time this month next week,” he said.
The organisation normally ships its produce three times a month and employs at least 80 casual workers who earn 300 shillings ($4) per day. Other horticultural organisations employ hundreds of casual workers.
“Most firms have reduced their manpower,” he said.
The organisation, which mainly relies on road transport by night, has been hit by the insecurity, with most stakeholders considering using local airports, which are more expensive, to transport their produce.
“The government should ensure that there is security for everyone,” Wachira said. “The leaders should talk together and preach peace; they are the ones who have not communicated with the people.”
According to the Secretary General of the Kenyan chapter of the Central Organisation of Trade Unions (COTU), Francis Atwoli, the crisis will have hit the broader economy.
Already, at least 60,000 people lost their jobs in tea farms in Kericho, 20,000 in Nandi hills, and 10,000 in Limuru, Atwoli said. Another 40,000 workers were let go in Naivasha, with the government providing security in the horticultural farms in the area, he said. Hundreds more had lost jobs within commerce, in banks and supermarkets, for example, after finding it unsafe to continue working in some areas, he said.
At least 400,000 people are expected to lose their jobs if the crisis continues, with a knock-on effect in neighbouring, landlocked Uganda, which relies heavily on Kenya’s transport network for its imports.
Some industries in the country were not functioning as they should, with employees being laid off, Uganda’s deputy prime minister, Eriya Kategaya, said on local television on 30 January. “Factories are being forced to retrench workers,” Kategaya said.

Després de tres dies

No hem sabut res de nou de la gent de Kimlea. Avui, últim dia dels tres previstos pel partit opositor per manifestar-se, sembla que la tàctica canvia: de les marxes al boicot.

Un dels riscos més grans de les manifestacions eren que provoquessin un enfrontament directe entre partidaris de Raila Odinga i la policia, amb víctimes mortals. Fins ara, pública i oficialment la policia havia actuat amb gas, mànegues d’aigua i trets a l’aire. Si passava a matar, la radicalització podia arribar a un punt on no fos fàcil apaivagar la violència ni tornar enrera: bé per una mena d’intifada, bé per l’ús d’altres forces militars.

Tot i que efectivament hi ha hagut morts, sembla que aquest risc si més no d’ha evitat. Però la solució continua sense estar gens clara. La BBC manté l’especial sobre Kenya, que permet seguir les notícies i a més recull testimonis de lectors kenyans.

Kenya al 2008…

Bé, aquest post és fonamentalment per aclarir l’anterior. En pocs dies sembla que tot està empitjorant: com si haguessin sortit a la superfície molts dels problemes amagats de Kenya, problemes que semblava que es podien anar resolent sense la violència d’altres estats africans. Com que a més la premsa té dificultats per fer la seva feina, és difícil de saber què està passant exactament. La nostra gent coneguda no ha donat senyals de vida després de desitjar-nos bon Nadal.

La nostra experiència de l’estiu feia preveure poc aquesta situació. Sí que es va parlar de les eleccions, però potser ningú no s’esperava aquests resultats directes i indirectes.

Algunes pinzellades del que vam aprendre, però, ara tenen més sentit. Només enumerades, amb la intenció de parlar-ne més endavant:
– La preocupació per la nostra seguretat.
– Els slums i els desplaçaments del món rural a l’urbà (podeu veure Kibera al sud de Nairobi, l’equivalent al barri de chabolas més gran d’Àfrica, en aquest mapa de Nairobi).
– L’homilia de l’últim diumenge a la catedral de Nairobi (coneguda com la Basilica), sobre els criteris d’un cristià a l’hora d’anar a votar.
– La importància de crear espais interracials i intertribals, dels quals Kianda Foundation (l’entitat que suporta Kimlea) i Strathmore School (d’on va sortir Strathmore College, posteriorment Strathmore University) van ser pioners a l’àfrica de l’Est. Ambdues estaven impulsades per gent de l’Opus Dei (cosa que pot ser que sorprengui algú…), animada pel seu fundador, sant Josepmaria Escrivà.

Esperem que en pocs dies la situació es suavitzi. La veritat és que els matxets, vistos de prop, imposen.

Eleccions

A Kenya van tenir eleccions parlamentàries i presidencials ahir, 27 de desembre. La participació va ser alta, les eleccions van ser renyides i, malgrat alguns petits actes violents, sembla que en general es poden considerar eleccions netes.

A hores d’ara encara no hi ha resultats certs. Sí que se sap que molts dels actuals ministres han perdut els seus escons (18, per ara).

Si voleu tenir notícies sobre Kenya, podeu mirar online els veterans, l’East African Standard i el Daily Nation, o els aglutinadors de notícies com el Kenya Daily o AllAfrica.