Una altra història del que fan a Kimlea

En articles anteriors ja havíem parlat del drama dels desplaçats, arran dels disturbis civils després de les eleccionsd e desembre del 2007. Un dels camps de desplaçats era a Tigoni, aprop de Kimlea, i des de l’escola van intentar ajudar per diferents vies les famílies que hi malvivien, escapades dels incendis d’Eldoret. Ara hem trobat un article sobre la tasca d’aquells mesos: des de Kimlea van preparar 70 dones perquè puguessin fer noves feines. Empower ho descriu amb més força.

L’article recull històries com la de Nancy Nyambura, que estava a l’església incendiada d’Eldoret i va poder escapar amb dos nens que no coneixia de res.

When the fumes of a raging fire at the Assemblies of God Church in Eldoret town, Kenya, started suffocating her, Nancy Nyambura’s survival instinct went into high gear. She looked for the nearest window, forced it open and jumped out. But cries from two boys still stuck inside moved her to go back in and rescue them. As she tried to get out a second time, falling debris fell on her hand. She was lucky to escape. 30 people perished on the spot, their charred remains buried under the debris of the burnt building.
“I went straight to hospital with the children. I didn’t even know who their parents were. I had to keep going for a week at the Moi referral hospital because of my injured hand. By then I had moved to the Eldoret Cathedral joining other people evicted from their homes,” she said.

Això era al gener del 2008, en plena fúria contra els kikuyus (la tribu del president electe Mubaki). L’església havia semblat un bon refugi a dones i nens del poble de Kiambaa. La Nancy, deu mesos després, estava al campament de desplaçats interns de Limuru, tot esperant el permís de l’Estat per tornar a les seves terres d’origen. El campament el dirigeix la Word of Faith Church (de les denominacions de les esglésies en parlarem en una altra ocasió). Segons el pastor que dirigia el campament, s’han mantingut gràcies a donacions, perquè la policia va descarregar els desplaçats sense aliments ni llits.

El panorama no era fàcil:

For many at the camp life is bleak. Other than food and shelter, hardly any of their other needs are met. Dwelling over past injustices has driven some insane. But Nyambura has not been idle. She started attending sewing, cookery and knitting classes at the nearby Kimlea Technical Training Centre. Kimlea is an initiative of Kianda Foundation, a local Foundation dedicated to the empowerment of women through education. The sessions were organised to give the women from the IDP camps skills that could help them earn a living. It was also an attempt to keep them busy. Counselling sessions are also given to help them come to terms with the past.

La Frankie, que com bé sabeu és incombustile en la seva capacitat d’inventar-se coses per ajudar la gent, va organitzar que dones del campament assistissin a Kimlea, fora de l’horari docent de les noies. Els han ensenyat cuina, gèneres de punt, costura i administració d’empreses. Les dones venien de granges agrícoles i sense granges no tenien possibilitat de tirar endavant sense algun aprenentatge. Després de les classes, Kianda Foundation els oferia un microcrèdit.

Once the women had learned the skills, Kianda Foundation gave each of them capital to start a small business. Each one however has to pay back 20% of the loan.

With a capital loan amounting to 135 US dollars, Nyambura is now making poncho’s for sale using the knitting skills she learned. She has also bought petticoats in bulk which she sells to the town residents. Her efforts have enabled her to pay back the 20% loan she received. “I have really benefited because I had never done crochet, never sat in front of a knitting machine, and now I know that my future life is assured because I will be able to earn a living,” Nyambura said.

Tot esperant la seva recolocació futura, moltes d’aquestes dones ja van començar a posar en marxa el seu propi negoci al campament. Moltes saben que no tornaran a casa seva.

The Word of Faith camp still has 358 IDPS  waiting for this package. For most of them, going back home to their farms is simply not an option. Painful memories, the fear of more reprisals and the unsolved land question are obstacles that still loom large. Nyambura’s family has opted to begin a new life in Limuru Town. Starting all over again to build a secure life is never easy, but for her, it will not be as difficult with the skills she has learned.

Aquí teniu la Nancy amb el seu ponxo (recordeu que Limuru és a 2.000 metres!):

La Nancy amb el ponxo

La Nancy amb el ponxo

Au, cap a casa

El procés per tal que els desplaçats a Kenya vagin tornant a casa seva o tinguin un nou lloc on establir-se ha començat fa una setmana, el dia 5. La situació, com ja es pot preveure, no és gens fàcil. N’hi ha que tenen por de tornar allà on eren; n’hi ha que s’han trobat que hi ha bestiar pasturant pel que eren les seves granges; n’hi ha que demanen compensacions econòmiques; n’hi ha que s’instal·laran a nous terrenys, propietat del goverm i es tem la tala massiva… N’hi ha que diuen que és massa tard, n’hi ha que diuen que és massa d’hora i que s’està recolocant la gent per la pressió d’Estats Units.

El fet, però, és que hi ha diferents operacions en marxa, a les diferents províncies. Rift Valley i Central són les més afectades, amb desenes de milers de desplaçats, alguns refugiats en campaments, altres instal·lats a casa de familiars. El govern ha establert un fons de compensació i ha fet una campanya de donatius, tot i que no queda clar com s’aplicaran.

Potser la manera més fàcil de veure l’evolució dels esdeveniments és filtrar les notícies d’AllAfrica sobre refugiats i anar seguint les de Kenya (i Uganda, d’on comencen a tornar alguns que havien passat la frontera…).

Una curiositat: entre els donants per al fons a favor dels desplaçats destaquen Xina (era d’esperar)… i Argèlia.

Comencen a tornar a casa...

Desplaçades amb esperança

La Frankie, que és la principal de Kimlea, ens ha escrit per explicar-nos com estan intentant ajudar les dones del camp de desplaçats que hi ha a Tigoni (els internally displaced people). Per ara, estan aprofitant les instal·lacions de l’escola per donar-los algunes de les mateixes classes que reben les alumnes ordinàries. Les fotos que ens envien són de knitting i sewing: amb això les dones poden confeccionar peces de roba per les seves famílies o per vendre.

Però la Frankie ressalta que el més important és com estan aconseguint que aquestes dones canvïin, malgrat la situació en la qual es troben, moralment, psicològicament… Aquí parlaríem d’autoestima.

Sembla que la situació d’aquestes famílies s’allarga: estan amuntegades en tendes de campanya, i per ara el Govern no ha donat noves destinacions per tota aquesta gent. Tenen intenció de seguir ajudant més enllà de les 70…

Cosint amb el fill

Amb el fill a coll en tot moment.

A costura

Una altra imatge de la classe de costura, amb les velles Singer

L\'aula de knitting

L’aula de knitting al complert

Mares tricotant

Mares tricotant i el fill que s’hi fixa

Amb la maxicosi

La maxicosi no cal per res…

Noves oportunitats

Noves oportunitats

Ja hi ha govern… amb rècord de dones

No, no es tracta del nou govern Zapatero.

Per fi les negociacions entre els dos principals partits de Kenya, després de l’acord al qual van arribar fa setmanes, sembla que han acabat. El president Kibaki ha nomenat el nou govern, amb un primer ministre (Odinga), 40 ministres i 52 ministres adjunts. Encara sort que no era un tripartit…

The Standard critica directament el nombre de ministres, que augmentarà les despeses, i remarca el rècord de set dones. The Daily Nation és més moderat. Els càrrecs s’han repartit de manera equilibrada pel que fa al número, però no tant pel que fa a la categoria. Els principals són aquests:

Prime Minister: Raila Odinga
Vice-President and Home Affairs: Kalonzo Musyoka
Finance Minister: Amos Kimunya
Deputy PM and Trade: Uhuru Kenyatta
Deputy PM and Local Government: Musalia Mudavadi
Agriculture Minister: William Ruto
Se'ls veu contents...

Votar aquí, votar allà

El 9 de març era a Barcelona una professora de Strathmore University, universitat que vam conèixer quan vam ser a Nairobi, molt propera a Kibera, un dels slums de la capital. Vam acompanyar-la a conèixer Barcelona, però aprofitant la sortida per anar a votar.

No se’n sabia avenir que votéssim en tres minuts, i això que podria haver estat menys temps per qui portés el vot preparat de casa i recordés la taula que li tocava.

Ella ens va explicar que havia fet cinc hores de cua per votar el mes de desembre. I quan votes, allà et tenyeixen un dit perquè ningú pugui fer trampes i tornar-hi. Aquí en teniu una foto:

Es fa servir una tinta blau anyil

Foto de mentalacrobatics a flickr

El mateix autor de la foto té una entrada molt complerta al seu blog, amb fotos il·lustratives, on recull la seva experiència de quan va anar a votar; té també un altre grapat de fotos a flickr. Explica com es va passejar per Nairobi veient com anaven les coses (al cap i a la fi, ell només va tardar gairebé dues hores). El resum del procediment ja dóna pistes:

When you got to the front of the queue you handed over your National Identification card/Passport and your voter’s card to the first official (1) who checks to make sure that the details on the two documents match and he then passed the documents to the second official (2) who checks that the name on the voter’s card appears in the Voter’s Registrar. Satisfied that I am entitled to vote at this particular polling station they pass my documents on to a third (3) and fourth (4) person who hand me my ballots which consisted of three sheets in total, one sheet for presidential, one sheet for parliamentary, one sheet for civic candidates each one a different colour paper, red/pink, yellow and blue respectively.

The Presidential ballot was printed in colour and had a passport size photo of each of the nine candidates next to their name, party name and party symbol. The parliamentary ballot was printed in colour as well but did not have the photos. The civic ballot was printed in plain black on blue paper.

Once you collected your ballots you left your ID and Voter’s Card with the last official (5) as you made your way to the voting booth to mark your ballot. The voting booth was a table partitioned into three using cardboard. Simple and functional. You had enough privacy to mark your ballot without your neighbour seeing your choices.

Once you were done you then cast your ballots into three boxes, one for presidential ballots, one for parliamentary, one for civic. Each box had a label on the top to ensure that you put the correct ballot in the correct box.

Once you cast your ballot you went back to the desk to collect your documents from the official (5) and for the all important ritual of dipping your finger in the purple dye which signifies you have voted and stops people from voting twice.

La cua a Nairobi

Una altra foto de mentalacrobatics, en aquest cas amb una cua a Nairobi

Mombasa a la vista!

Mentre la situació sembla que es va apaivagant i per altra banda Kofi Annan, el grup de persones eminents i els representants dels dos principals partits treballen per arribar a una sortida consensuada de la situació actual, que sembla que passarà per un govern compartit i la creació de la figura del primer ministre, ens arriba una notícia de la Frankie amb molta il·lusió: començarà una iniciativa semblant a Kimlea a Mombasa, la segona ciutat més important de Kenya, a la costa. Ja hi ha cent dones pels cursos d’alfabetització d’adults…

(la ciutat vella de Mombasa, foto copyright de scarlettina a Flickr)