Nou Nation, Nou East Standard

El Daily Nation, que sortia al post anterior, ha canviat de web: ha canviat l’adreça (i nosaltres també, a la barra de la dreta) i el disseny. Incorpora vídeos i tot. També ha canviat de web l’East African. Tots dos són del Nation Media Group.

Això és el que en diuen els editors:

Del Daily Nation:

The Daily Nation is the leading paper in East and Central Africa both in editorial, circulation and readership. This feat has been achieved over the years through authoritative publication based on truth, reliability, respectability and independence. The editorial content is well researched and rich in: Economics, Business, Social, Education, Science, Politics, Entertainment, Sports news and much more. It retails at Kshs 35 and is sold mainly in Kenya with a few copies in Tanzania and Uganda. In Kenya, when someone says give me a newspaper, they mean give me a Daily Nation. The paper delivers to you the family. The readers are concerned with knowing what is happening in politics and other big stories. They range from middle to high spenders.

De l’East African:

The East African is a regional weekly publication with a focus on economic and political issues affecting the East African region .It is published on Sunday and retails at KES 60, UGX 1500, TZS 1000 & Rwanda 400.It is sold in Kenya (50%), Uganda (20%) and Tanzania (30%). A few copies are selling in Rwanda and Congo and these will be growing in the near future.The paper delivers to you the East African professional. This is a person who in high to mid-level management in commercial enterprises, government and NGOs. They interact with peers across the East African countries and their work is affected by political and business events across the region. They are mid to high income earners who are prestige driven. They look for self improvement and social status and are high spenders in items that improve and portray their high standard of life.

Modestament, el lema del Daily Nation és The Truth.

Logo del diari

Logo del diari

Anuncis

Au, cap a casa

El procés per tal que els desplaçats a Kenya vagin tornant a casa seva o tinguin un nou lloc on establir-se ha començat fa una setmana, el dia 5. La situació, com ja es pot preveure, no és gens fàcil. N’hi ha que tenen por de tornar allà on eren; n’hi ha que s’han trobat que hi ha bestiar pasturant pel que eren les seves granges; n’hi ha que demanen compensacions econòmiques; n’hi ha que s’instal·laran a nous terrenys, propietat del goverm i es tem la tala massiva… N’hi ha que diuen que és massa tard, n’hi ha que diuen que és massa d’hora i que s’està recolocant la gent per la pressió d’Estats Units.

El fet, però, és que hi ha diferents operacions en marxa, a les diferents províncies. Rift Valley i Central són les més afectades, amb desenes de milers de desplaçats, alguns refugiats en campaments, altres instal·lats a casa de familiars. El govern ha establert un fons de compensació i ha fet una campanya de donatius, tot i que no queda clar com s’aplicaran.

Potser la manera més fàcil de veure l’evolució dels esdeveniments és filtrar les notícies d’AllAfrica sobre refugiats i anar seguint les de Kenya (i Uganda, d’on comencen a tornar alguns que havien passat la frontera…).

Una curiositat: entre els donants per al fons a favor dels desplaçats destaquen Xina (era d’esperar)… i Argèlia.

Comencen a tornar a casa...

Bisbes i mitjans de comunicació

La gent de Kenya és molt religiosa; es comprova a simple vista quan un s’hi passeja. Els mitjans de comunicació de Kenya són dels més treballats de l’Àfrica oriental. Potser això permet escriure amb aquest títol sobre una iniciativa que ara per ara aquí seria ben estranya.

Bé, d’això ja fa uns dies. I a més el títol només és una mitja veritat, perquè del que es va tractar és d’una pregària interconfessional, tal com explica la Kenya Broadcasting Corporation. Però no deixa de ser interessant:

All local radio and television stations in Kenya on Sunday aired a special joint prayer session for peace at 6PM local time.
The one-hour program dubbed ‘Prayer for peace, Kenyans unite’, involved leaders from the Catholic, Baptist, Pentecostal, Muslim and Hindu faiths who converged to pray for peace, unity, truth and justice.
Songs, hymns, poems and inspirational messages from various musicians and choirs were featured during the program.
The program is part of the ongoing media campaign in the search for peace in the country.
Sunday’s program follows another one held on Thursday where radio and television stations suspended normal schedules to air a special program calling on Kenyans to exercise restraint while local newspapers ran a similar front-page headline; ‘Save Our Beloved Country’.

Però el més rellevant és que la iniciativa va venir dels mitjans: el Media Council (amb una web sense actualitzar…).

La notícia recollida al Daily Nation posava de relleu que els mitjans s’han implicat en la defensa del futur del seu país, tot i les dificultats que han tingut aquests dies per fer emissions en directe, fent seu el lema “Save Our Beloved Country“:

According to the Media Council chairman, Mr Wachira Waruru, the initiative is part of the ongoing media campaign to remain pro-active in the search for peace.
On Thursday, all the major local newspapers ran a similar front-page headline – Save Our Beloved Country – while TV and radio stations suspended normal schedules to air special programmes calling on Kenyans to exercise restraint.
“Today’s programme to be aired simultaneously on all stations will aim at praying for peace, truth and Justice,” Mr Waruru said.

Després de tres dies

No hem sabut res de nou de la gent de Kimlea. Avui, últim dia dels tres previstos pel partit opositor per manifestar-se, sembla que la tàctica canvia: de les marxes al boicot.

Un dels riscos més grans de les manifestacions eren que provoquessin un enfrontament directe entre partidaris de Raila Odinga i la policia, amb víctimes mortals. Fins ara, pública i oficialment la policia havia actuat amb gas, mànegues d’aigua i trets a l’aire. Si passava a matar, la radicalització podia arribar a un punt on no fos fàcil apaivagar la violència ni tornar enrera: bé per una mena d’intifada, bé per l’ús d’altres forces militars.

Tot i que efectivament hi ha hagut morts, sembla que aquest risc si més no d’ha evitat. Però la solució continua sense estar gens clara. La BBC manté l’especial sobre Kenya, que permet seguir les notícies i a més recull testimonis de lectors kenyans.

Notícies de Kenya

Hem tingut notícies de Kimlea i d’altres persones que van estar amb nosaltres a l’estiu. Estan força tranquil·les, malgrat tot, i amb confiança que de mica en mica el clima de violència anirà afluixant. A Kimlea, però, no surten de la finca, tot i que la zona de Limuru està en calma.

El que més els preocupava (la marxa a Uhuru Park, que podia ser el detonant d’una nova escalada de violència) sembla que es va aplaçant cada dia, mentre apareixien altres vies d’arribar a alguna mena de solució.

Uhuru Park, amb el Parlament i el mausoleu de Jommo Kenyatta, el primer president kenyà. Uhuru significa llibertat. Té llacs artificials i espais preparats per assemblees i parlaments.

Vam preguntar a la Wairimu, periodista, quina font informativa més fiable teníem a l’abast i ens va recomanar la BBC, tot i que també ells cauen en informar des d’un prisma negatiu.

Aquí hi podeu trobar una anàlisi de la relació entre tribu i violència a diferents països africans (suggeriment de la superjelen!).

No només disturbis a Nairobi

Les fotografies de violència a Kenya són fàcils de veure. No ho és tant veure com està Nairobi, tal com publiquen a la BBC:

Kenya al 2008…

Bé, aquest post és fonamentalment per aclarir l’anterior. En pocs dies sembla que tot està empitjorant: com si haguessin sortit a la superfície molts dels problemes amagats de Kenya, problemes que semblava que es podien anar resolent sense la violència d’altres estats africans. Com que a més la premsa té dificultats per fer la seva feina, és difícil de saber què està passant exactament. La nostra gent coneguda no ha donat senyals de vida després de desitjar-nos bon Nadal.

La nostra experiència de l’estiu feia preveure poc aquesta situació. Sí que es va parlar de les eleccions, però potser ningú no s’esperava aquests resultats directes i indirectes.

Algunes pinzellades del que vam aprendre, però, ara tenen més sentit. Només enumerades, amb la intenció de parlar-ne més endavant:
– La preocupació per la nostra seguretat.
– Els slums i els desplaçaments del món rural a l’urbà (podeu veure Kibera al sud de Nairobi, l’equivalent al barri de chabolas més gran d’Àfrica, en aquest mapa de Nairobi).
– L’homilia de l’últim diumenge a la catedral de Nairobi (coneguda com la Basilica), sobre els criteris d’un cristià a l’hora d’anar a votar.
– La importància de crear espais interracials i intertribals, dels quals Kianda Foundation (l’entitat que suporta Kimlea) i Strathmore School (d’on va sortir Strathmore College, posteriorment Strathmore University) van ser pioners a l’àfrica de l’Est. Ambdues estaven impulsades per gent de l’Opus Dei (cosa que pot ser que sorprengui algú…), animada pel seu fundador, sant Josepmaria Escrivà.

Esperem que en pocs dies la situació es suavitzi. La veritat és que els matxets, vistos de prop, imposen.