Sambaza!

Al post anterior es feia referència a SafariCom. Aquesta companyia de telefonia mòbil ens va acompanyar durant tota la nostra estada a Kenya. Per començar, camí de Kimlea, a la sortida de Nairobi.

No era exactament aquest cam�, però la vista era similar

Els cartells que vèiem eren com aquests. Foto (C) de reppuli a Flickr.

Ja ens sabíem de memòria la seva oferta:

Les tarifes de SafariComSaasaTaifaI amb cert humor

I la tarja que vam comprar per al mòbil que portàvem per deixar a Kimlea era de SafariCom. Fins i tot vam practicar el Sambaza: enviar saldo d’un mòbil a l’altre. A Movistar va arribar més tard…

Però més enllà de l’enyor, val a dir que vam trobar la telefonia mòbil molt extesa.

Un altre exemple de botia de SafariCom
A qualsevol botiga de la vora de la carretera hi havia algun cartell de SafariCom (a vegades també de la competència, Celtel, que és vermella i té com a punt fort la connexió de diversos països africans). A la foto següent hi podeu distingir un cartell verd, al fons a la dreta de la vaca. No, no anuncia cervesa.

 

En un poble perdut...

En un país on les comunicacions són encara força precàries (vegeu els posts que parlen de transport), les infraestructures molt dèbils (a molts llocs no hi ha canalització d’aigua ni corrent elèctrica) i el telèfon fixe amb limitacions (a Kimlea hi havia una línia, que era la que es feia servir també per la connexió a Internet… a canvi de quedar-se sense telèfon, és clar), per no parlar de la migració interior, tothom té mòbil. De fet, les cues a la botiga de SafariCom al Sarit Centre de Nairobi, per exemple, semblaven les de l’oficina per renovar el DNI.

Fent cua al Costumer Centre a Sarit...
Anuncis

Blancs rics, negres pobres?

Fa uns dies, una crònica de l’agència EFE que van publicar diversos diaris parlava del barri de Westlands, a Nairobi, en els següents termes:

El barrio de Westlands es un islote de paz, un oasis en medio del desierto. Esta zona elegante de Nairobi presenta una imagen que representa el polo opuesto a lo que se ve y se vive en la barriada popular de Kibera.
Westlands es un barrio eminentemente blanco y rezuma dinero por todos los costados. Las mansiones de estilo colonial compiten en grandeza y originalidad. Todas poseen grandes medidas de seguridad, desde alambradas electrificadas hasta guardias armados las veinticuatro horas del día.
La zona hace olvidar que a tan sólo diez minutos está el segundo arrabal más pobre de África, Kibera, donde se han registrado unos enfrentamientos muy duros entre partidarios del líder opositor Raila Odinga y las fuerzas de seguridad, tras el recuento dudoso de las pasadas elecciones generales.
En Westlands están ubicados los mejores centros comerciales de la ciudad. Hay dinero, comida y, hasta hace unos días, buen humor y alegría de vivir en la opulencia. Ahora los residentes del barrio tienen miedo.
En las últimas 72 horas los blancos kenianos de Westlands han acumulado alimentos en las despensas, incrementado la seguridad de sus casas y reservado billetes de avión abiertos por si necesitan evacuar la zona con la máxima urgencia.

No és que això no sigui cert, que el periodista que ho escriu se suposa que és allà i ho ha comprovat. El problema és que pot fer la impressió que els rics i explotadors (no ho diu, però és el missatge que li arriba a l’europeu amb la consciència tocada) són els blancs i les víctimes els negres. I això sí que no és tota la veritat.

Als voltants de Kimlea, molts dels propietaris són negres, kenyans. Quan els britànics van començar a marxar, abans de la independència, van vendre les seves propietats a la gent del país. Els propietaris de las plantacions de te que permeten unes condicions tan dures pels treballadors són per tant negres com ells, africans com ells. És més, probablement són kikuyus com ells.

Westlands ve de camí per anar a Kimlea, sobretot si s’hi va en direcció a Limuru, no via Kiambu. I la veritat és que hi vam fer vida: vam anar a canviar els euros i a comprar a la farmàcia i al súper al mall de més importància de l’Àfrica oriental (si és cert el que diu Wikipedia), Sarit Centre, tot just arribar; vam anar a l’església de Consolata; vam dormir el primer cap de setmana a Kianda Residence, dins de Kianda School, una altra iniciativa de Kianda Foundation… I els escassos blancs que vam veure tenien més pinta de turistes que nosaltres.

A Westlands probablement hi siguin en una proporció més elevada per la senzilla raó que la Nairobi de fa 60 anys estava dividida en barris segons les races. Hi ha la majoria d’ambaixades, edificis de l’ONU, les esglésies que van construir els qui venien a atendre pastoralment els europeus… Però no és ni molt menys una impressió d’una mena d’apatheid, on els blancs es concentren i els negres només són criats, com si encara fóssim a l’època de Out of Africa

Per cert, al Village Market, un altre mall encara més occidental i de qualitat ja a les afores, hi havia una botiga de Mango…

Una de les entrades al Village Market