Col·labora, col·labora…

Per si algú no ha remenat prou per la web, us posem els enllaços directes a les dues pàgines de la Fundació Montblanc sobre com col·laborar amb alguns projectes de Kimlea:

Fons de beques per a estudiants de Kimlea

Programa de salut, nutrició i higiene per a noies i mares

També podeu escriure per demanar més informació a projectekimlea@gmail.com

La portada de la memòria de Montblanc és una foto de les plantacions de te de Limuru… La memòria us la podeu descarregar aquí (en PDF).

Memòria 2000-2007

Anuncis

Programa contra la SIDA

Googlejant Kimlea sempre es troben coses noves. En aquest cas, és un PDF d’un programa presentat per Kianda Foundation a una entitat sueca, Mälarföreningen. És un projecte de lluita contra la SIDA enfocat a les dones i noies de les plantacions. El PDF sencer el podeu trobar aquí. Tot i que no posa la data, té informació d’interès. Copiem algun paràgraf, que permet fer-se la idea de com estan les coses:

Sobre l’actitud davant VIH/SIDA:

Kimlea now seeks to increase Aids Awareness and Prevention through its programmes in the school and its surrounding areas. The villagers have peculiar theories about Aids, and many are uncertain as to its causes and effects. Some think that it is a curse by an enemy or the wrath of the ancestors. By offering a dear sacrifice to the spirits, one can be cured. Many have been exploited for being ignorant at the expense of their families. Due to these theories, families neglect those members with Aids out of fear of bewitchment. Their families and communities disown the patients, and most die soon after diagnosis.

There is therefore need to educate the masses on how the disease is contracted and how to care for the sick so as to prolong their lives. Though the government is very concerned about this issue, it lacks the economic means to address this problem. It therefore depends on other players within the economy to carry out this campaign especially because they are familiar with the needs at the grass-root level and can therefore address the problems extensively. Also, the government is viewed with suspicion due to misappropriation of funds, thus other players are given this task that is primarily the responsibility of the government.

Algunes de les dificultats que s’han trobat:

Women run over 50% of the families living within this area, just as Teresia does. She is a mother of five children, and among them is Mercy, now a second year student at Kimlea. Teresia attends the adult literacy classes in Kimlea’s Outreach Programme. Teresia was born in the tea estate 35 years ago. She got married to a neighbor in the village and both worked in the plantations. Life got a bit too tough after their third child was born, so her husband decided to go to the city to look for greener pastures as it was paining him to see his family go deeper into poverty. Teresia has not seen him for five years, and now she has two more children. She says that life is comfortable as long as there is tea to be picked in the plantation. The only problem arises when there is no tea to be harvested, because she has to look for other sources of income, and at such times, it is difficult to get casual employment elsewhere. Many women are therefore forced to prostitution in order to provide for their children, and this is common in the plantations.

The illiteracy rate among these people is very high. Majority of the women are either uneducated or are primary school dropouts. Because of this background, some of them may not be aware of the causes and effects of Aids since they cannot read, do not own electrical gadgets such as television sets and therefore rely on hearsay.

I l’objectiu del projecte:

20 trained teachers.

250 rural girls between the ages of 12 and 25 will gain access to counseling services on Aids and other related issues.

100 rural women above 25 years of age will gain access to information on the disease Aids and will receive counseling from the trainers.

Indirectly, this project will have an impact on the lives of their families, affecting around 2,500 other people.

Improve the attention and care that the HIV/Aids patients receive in the homes and villages.

La mort

Avui és Divendres Sant, un dia associat a la mort de Crist per tots els qui provenim de països de tradició cristiana.

La relació amb la mort i la malaltia és potser una de les diferències més grans entre nosaltres, “els occidentals” (com ens anomenaven alguna vegada), i els africans. Allà la malaltia i la mort estan incloses al procés de la vida. Aquí, la malaltia és una mena d’ofensa als nostres drets individuals (sovint la reacció davant la malaltia és sorprendre’s o empipar-se, a més d’espantar-se) i la mort ha desaparegut de l’horitzó vital diari, com si no anés mai per nosaltres.

Allà no. És la relació natural tant amb la naturalesa com amb la pròpia naturalesa humana (valgui’n les redundàncies). I se’n pot aprendre molt, d’això que aquí hem convertit en una relació artificial amb el món i amb nosaltres mateixos.

Per exemple:

a) Per molt que costi d’entendre, els pares no sempre donen prioritat a dur els seus fills al metge: si després saben que no podran seguir el tractament, o que no el podran alimentar bé, es resignen.

b) A Europa, explicava fa poc una metge congolenya que s’està especialitzant aquí en epidemiologia, la relació amb la malaltia i la mort fa que els metges no prenguin decisions ràpides i valentes, sinó que esperen a decidir recolzats per altres opinions, eviten decisions arriscades si no hi ha una protecció legal, etc. De manera que s’endarrereixen els diagnòstics i els tractaments, en perjudici dels mateixos pacients, a la llarga.

c) A Kenya amb prou feines vam veure gent gran. I la que ho semblava no ho era pas tant.

d) Les malalties “estrella” per a nosaltres ens fan oblidar sovint de què mor realment la gent. Pot haver-hi grans campanyes per aconseguir recursos en la lluita contra la sida, per exemple, però sovint hi ha causes de mort més fàcils d’evitar o tractar. I els malalts de sida acaben morint per infeccions causades per motius més prosaics. Entre els nens menors de 5 anys, per exemple, les causes de mort van ser, entre el 2000 i el 2003, neonatals (24%), pneumònia (20%), diarrees (16%), HIV/AIDS (15%), malària (14%), xarampió(3%), lesions (3%), sense especificar (5%). La font, les estadístiques de la OMS per Kenya.

e) Aquí vivim a vegades com si no haguéssim de morir. Potser va bé avui recordar una frase de Sant Josepmaria, l’impulsor de Kianda i en qui s’inspiren les de Kimlea: el primer punt del seu llibre més conegut, Camí, és especialment rellevant en l’entorn actual de Limuru:

“Que la teva vida no sigui una vida estèril. —Sigues útil. —Deixa rastre. —Il·lumina amb la lluminària de la teva fe i del teu amor.

Esborra, amb la teva vida d’apòstol, el senyal llefiscós i brut que deixaren els sembradors impurs de l’odi. —I encén tots els camins de la terra amb el foc de Crist que duus dins el cor.”

Entre poc i massa: el dilema dels medicaments a Àfrica

Entre el grup de gent que vam anar a Kimlea, hi havia un bon equip de farmàcia. I el treball amb la farmàcia de Kimlea Clinic va ser un dels més interessants dels nostres projectes. Amb sorpreses.

Abans de marxar, com sembla lògic, havíem pensat que una de les necessitats bàsiques que podíem ajudar a cobrir era el dels medicaments pel dispensari. Sembla evident, oi?

Doncs no, no ho és. En el nostre cas, tot i endur-nos uns quants quilos, no ho va ser. Per tres motius:


(foto de la superjelenn)

Primer:

Molts dels medicaments que aquí ens van donar allà no serveixen. A vegades perquè són per malalties que allà no són rellevants. Però també perquè aquí tenim un nivell de sofisticació en els medicaments que a Àfrica no només és innecessari sinó que arriba a ser contraproduent, perquè els africans encara no han creat resistència. A l’OMS, que té un programa especial sobre la resistència als medicaments, preocupa especialment pel que fa als tractaments contra la malària, la tuberculosi i la SIDA.

El Health Ministry de Kenya ofereix, per exemple, a través del Kenya Malaria Information Service, aquesta informació per districtes en el cas de la malària.
Si algú s’hi vol entretenir, aquí pot buscar-hi els medicaments acceptats pel Pharmacy & Poisons Board del Ministeri de Salut kenyà.

En la mateixa línia, és interessant la web de la campanya que ha promogut Farmaceuticos Mundi amb altres organitzacions: Medicaments que no curen.

Podeu jugar a trobar medecines que es poden recollir per a altres països.

Segon:

Els medicaments que vam comprar aquí, tot i fer-ho a través de Farmamundi, eren més cars que els genèrics que es poden comprar a Kenya mateix. A més del paperam legal que cal fer per poder-los treure i entrar, un cop allà et trobes que els preus per genèrics, d’una qualitat similar, són més baixos.

A més, canvia la forma de dispensació: allà es fa servir molt la solució líquida, mentre aquí tenim majoritàriament comprimits o càpsules; allà el medicament se’t dóna en la quantitat ajustada al tractament, aquí els rebem en envasos tipificats. I si són d’allà, l’etiquetatge és més familiar i senzill. Per tant, una de les primeres conclusions va ser que valia més portar diners per medicaments que medicaments directament. Potser a altres països africans hi ha problemes d’existències o distribució, però a Kenya no sembla que sigui el cas.

(foto de la superjelenn)

Tercer:

I un tercer aspecte és que allà reben diners de fundacions i altres entitats per comprar medicaments, però sovint en unes condicions enverinades: per exemple, reben un donatiu que han de justificar en un marge de temps concret. Conseqüència: han de gastar TOTS els diners comprant les medecines que necessiten i més de les que necessiten, perquè, si no, es queden sense les que necessiten.

Quan vam arribar a Kimlea, ens va passar: hi havia caixes senceres de medicaments que caducaven aviat i sabien perfectament que no els gastarien. Els aprofiten, perquè quan s’acosta la data i ja veuen el que els sobrarà des de Kimlea els porten als hospitals propers, on tenen sortida.

Parlant amb elles, el que seria més útil seria tenir a la central de genèrics a la qual fan les comandes un compte per Kimlea. Així, carregant al compte, podrien anar fent les comandes per trimestres, adequades a les seves necessitats i sense el risc de la caducitat.

Una altra manera que vèiem de superar aquesta dificultat habitual en què es troben per la manera com està plantejada la cooperació als països en desenvolupament és dedicar part dels diners no directament a medicaments, sinó a altres productes sanitaris. De cara a l’any vinent, el nostre projecte és aconseguir tests de malària, febre tifoidea i SIDA, que són els mals endèmics a la zona; tot i que a Tigoni tenen força sort amb la malària, com podeu veure a aquest mapa en PDF de distribució de la malària a Kenya, perquè són a 2.000 metres i lluny de llacs i costa.

Wairimu, de la Kimlea Clinic

La cap del dispensari de Kimlea es diu Theresa Wairimu Njuguna (Wairimu és una mena de sobrenom força corrent entre les dones kikuyus). Ha estat un parell de vegades a Navarra fent cursos d’especialització. Remenant per Internet, aquí hi ha una entrevista on explica breument la tasca de la clínica. Parla de les malalties més habituals:

En niños, principalmente son malnutrición, disentería, neumonía y malaria. En adultos: sida, hipertensión y diabetes. En ambos casos, tanto en niños como en adultos, también tuberculosis.

I també de la seva feina:

Trabajamos una administrativa, una enfermera, un farmacéutico y su ayudante y un recepcionista. El doctor viene una vez a la semana, pero para ello hay que pagarle. Tampoco tenemos laboratorio, por lo que los análisis también se deben pagar. En casos urgentes, enviamos a los pacientes al hospital. El problema es que muchos no tienen recursos.

Quan nosaltres vam ser-hi, hi havia, efectivament, ella, que era la cap; la Virginia, la farmacèutica; l’Anna, que era recepcionista i administrativa; i una infermera. A qui no vam arribar a veure mai va ser al metge: no va pujar cap dels dies que li tocava.