Europa?

Potser perquè Kenya és una antiga colònia britànica i perquè el turisme és de wasungus (blancs) majoritàriament, deixant de banda l’omnipresència nord-americana, un s’imagina Kenya mirant Europa.

I en molts aspectes no és així. Les notícies van plenes dels interessos industrials, comercials i polítics que la Xina i la Índia tenen envers Àfrica. Però independentment d’això, el que sí que es copsa, simplement fent vida allà, és que hi ha una relació comercial molt més natural cap a l’Est i el Sud que cap a l’Oest i el Nord.

Per exemple, pel que fa als cotxes. Es veuen alguns volvos, alguns renaults… Però sobretot hi ha masses de Nissan, Subaru, Toyota, Honda, Suzuki, Mitsubishi… En gran part 4×4 (per poc que se surti de Nairobi, gairebé imprescindibles). El mercat de cotxes comercials va així: primer Toyota, després CMC (que comercialitza diverses marques), després GMEA. Altres estadístiques de vendes del 2007 es poden veure en aquest altre article del Business Daily Africa.

L'aparcament del Hilton; foto de CokeeOrg  / Dongyi Liu

Foto de CokkeOrg/DongiLiu a Flickr

Un altre exemple, molt diferent: el vi. Quan un mira les cartes de vins dels restaurants, el que troba són vins de Xile o de Sud-àfrica. Podeu veure la carta de vins del Carnivore, el restaurant més famós de Nairobi…

Probablement l’explicació més senzilla és que la comunicació principal amb l’exterior és via el port de Mombasa.

Anuncis

Viatge en matatu

Per si us voleu fer càrrec de com és viatjar en matatu (sense l’alicient de les parades, que tenen la seva gràcia), aquest petit vídeo us ho permet. Ah, i val a dir que és un matatu legal: hi ha una persona a cada seient. Podria ser molt pitjor…

Per saber més del transport a Kenya, podeu fer clic aquí.

Policia a Kenya

Mentre vam ser a Nairobi, vam passar al costat de la seu de la Policia. Allà, si t’agafen en alguna infracció passes la nit a comissaria segur. Si més no, si ets kenyà.

Poques trobades personals vam tenir amb ells, però. Ens van avisar que des de feia poc temps és prohibit fumar… a l’aire lliure! Qui volia fumar havia de trobar algun edifici on fer-ho.

Un altre tema del qual sempre t’avisen a qualsevol material informatiu sobre Kenya és que està prohibit de fotografiar edificis oficials. De fet, en alguns casos vam veure els avisos a les façanes dels edificis.

Vam creuar-nos amb força controls de carretera, això sí, tot i que en cap moment van parar els nostres matatus o autocars. L’única experiència d’aquesta mena va ser quan el xofer de Kimlea va portar algunes a Nairobi en un cotxe petit, en comptes de fer servir el bus escolar. Van fer-lo aturar i li van demanar la documentació al xofer: sembla que hi ha qui es dedica al transport de viatgers sense tenir els permisos oportuns o la llicència de taxi. Potser per això també molts cotxes duen pintat a la carrosseria el nom de la institució a la qual pertanyen.

L’altre servei de seguretat que la majoria de gent que ha estat a Kenya deu conèixer de primera mà és el del Kenya Wildlife Service, que controla els parcs nacionals i les reserves.

A la tardor van aparèixer algunes notícies sobre policies que havien detingut il·legalment i assassinat menors. En general, però, val el que s’explica a Kenyalogy:

La policía de Kenya es extremadamente amable y solícita con los extranjeros. Esto responde a la importancia estratégica que para el gobierno tiene el turismo y los ingresos que éste genera. Por supuesto, en todo cocido hay algún garbanzo negro y la corrupción es un problema grave y endémico en Kenya, pero los casos descubiertos son atajados rápidamente. No hace mucho, la policía desarticuló una banda de atracadores integrada por policías corruptos, los llamados Alfa Romeo, una unidad de élite destinada precisamente a la prevención e investigación de estos delitos.

Lo mismo se aplica a los rangers del Kenya Wildlife Service. Estos hombres y mujeres desempeñan una labor esencial en la conservación de la naturaleza, con sueldos míseros y combatiendo el furtivismo sin apenas recursos ni armas. Aparte de la triste anécdota de los rangers de Samburu, su comportamiento es siempre ejemplar, no te dejes engañar por su aspecto a veces serio, en muchos casos es el carácter de su origen maasai.

En muchos establecimientos y recintos privados verás guardias de seguridad, los askaris. No son policías, pertenecen a cuerpos de seguridad privados. Por tanto, en principio no ofrecen la misma confianza, sirven a su señor pero no esperes su ayuda si la necesitas.

Kilòmetres…

A les entrades anteriors (en el temps) o posteriors (en la posició) es parla del transport a Kenya.

En el fons, no és més que una introducció per això:

Foto de la superjelenn

Els nens de Kenya fan kilòmetres per anar a l’escola. Molts kilòmetres caminant, en qualsevol condició atmosfèrica, a vegades sense haver esmorzat (a l’anada) o sense haver dinat (a la tornada). Nens molt petits fan sols el trajecte.

Foto de la superjelenn

Els nens de Maramba no havien de caminar, perquè la Nursery School està dins del recinte de la plantació de tè on treballen les seves famílies. Però els de Gatina venien a vegades de 5 o 6 kilòmetres enllà, perquè són famílies que treballen a la plantació però viuen als voltants.

I sense motor

Més enllà de tren, bus i matatu, encara hi ha més maneres de moure’s per Kenya.

Mitjançant la tracció animal i la tracció humana, fonamentalment. L’animal la proporcionen els ases: uns burros color gris perla, menuts, que es fan servir com a bèstia de càrrega sobretot arrossegant carros.


Fotos de la superjelenn

La tracció humana la proporcionen les cames: es fa servir força la bicicleta i es camina moltíssim. Moltíssim! De motos, en canvi, se’n veuen molt poques i, pel que ens van dir, són en proporció força cares.

Foto de la superjelenn

L’avantatge del tràfic a Kenya és que, malgrat el caos, hi ha bon rotllo. A la mateixa carretera poden coincidir, en paral·lel, un autobús, un matatu, un carro i un ciclista, més els vianants. I generalment a l’últim segon no passa mai res. I gairebé ningú no s’immuta ni s’insulta.

Foto de la superjelenn

Totes les carreteres tenen camins paral·lels: la vorera és també camí. A Kenya no pots tenir necessitat de fer una parada urgent per buscar un matoll: segur que hi ha una dotzena de persones anant amunt i avall, i alguna parada de patates o de targetes de mòbil. Curiosament, a Catalunya també augmenta el nombre de persones que van caminant en paral·lel per les carreteres. Fa uns anys no hi havia ningú (excepte a les entrades i sortides dels pobles petits). Ara s’hi veuen immigrants, sovint: probablement als seus llocs d’origen no sigui tan estrany.

A tall d’exemples…

Algun exemple del que s’explica a l’entrada veïna:

Com controla el trànsit la policia…

Més comuns que els controls dels Mossos. Llicència CC de Maverickapollo @ Flickr
Llicència CC de Maverickapollo @ Flickr

L’aiguabarreig de busos, matatus i cotxes a Nairobi (sense pràcticament semàfors ni stops ni cedes!)

I sobreviuen força bé i de millor humor. Llicència CC de Ma Neeks / Anike @ Flickr
Llicència CC de Ma Neeks / Anike @ Flickr

O un camí fora de les autopistes i carreteres asfaltades:

Aqu� és on la pols es menja de debò. Llicència CC de Ramon Azofra @ Flickr
Llicència CC de Ramon Azofra @ Flickr

.. tocarà menjar la pols…

Les carreteres (d’alguna en diuen autopista, però per a nosaltres seria menys que l’Eix Transversal) són les principals vies de comunicació de Kenya.

Algunes estan força bé, les que uneixen les principals poblacions. S’estan fent obres de millora i s’hi coneix. Això sí, les que no estan reparades es carreguen els neumàtics i les esquenes en 90 minuts, dels sotracs que hi ha. I tan bon punt se surt de l’asfalt, sovint cal tapar-se la boca i el nas amb alguna tela per poder respirar.

Per les grans distàncies hi ha autobusos de línia (els citi hoppa) i per qualsevol altra mena de distància hi ha els matatu.

Un citi hoppa per una avinguda de Nairobi, probablement; llicència de Rob, orangejack @ Flickr
Llicència CC de Rob, orangejack @ Flickr

Els matatu són un gran invent: com deia algú, a Kenya cada cruïlla és una parada de bus.

El matatu és una furgoneta de 14 places amb una ruta pública. Però apart d’això, el preu i les parades són aproximats. Un mzungu segur que paga més que un africà. D’un temps ençà, el govern ha prohibit que els matatu ocupin més places de les permeses i això ha reduït els accidents de forma considerable.

Això és el que ja no es pot fer... Llicència CC de Boyznberry / Adele Boooyzen @ Flickr
Llicència CC de Boyznberry / Adele Boooyzen @ Flickr

Per agafar el matatu cal fer com si fos un taxi: un lleu gest amb la mà, o l’acció d’aturar-se, ja indiquen la voluntat d’agafar-lo, amb l’avantatge que el mateix “taxista” t’avisa d’un toc de botzina quan passa, per si un cas.

Algú cap a Gavà? Llicència CC de Martin Sharman / Kalense Kid @ Flickr
Llicència CC de Martin Sharman / Kalense Kid @ Flickr

A més del conductor, el matatu porta un ajudant que obre i tanca la porta, controla els passatgers i cobra. Quan un vol baixar, avisa o pica al sostre, i au, al primer punt de la cuneta que es pot (segons el seu paràmetre del que és “poder”, és clar) el matatu el deixa anar.

A més, els matatu amb freqüència estan tunejats i és tota una recerca sociològica veure on té el cor el seu propietari.