Notícies de Kimlea

Escriuen des de Kimlea sobre la situació en aquella zona de Kenya, a la qual hem fet referència en diversos posts. A més de moltes notícies sobre la Clínica, Maramba i Gatina, que ja explicarem, la Frankie diu:

Although there were skirmishes in Limuru and Tigoni, they did not reach us, thanks be to God. The people in Maramba and Gatina are okay. There is no problem in the plantations now but in some of them the people who were not Kikuyus have been sent away to their ancestral homes.

In Kimlea we have not been affected at all but there are several students whose families were affected and some are living in the displacement camps in a miserable situation. We are studying ways of helping them even if only with food, clothing and medicine. We have been going with groups of our students to visit those in the displacement camp in Limuru (about 1000 families) and the situation is pathetic. It makes me cry and I feel helpless to solve a problem of such magnitude.

Kianda Foundation is currently working on a plan to train the young girls and mothers from these camps in Kimlea until they are settled elsewhere.

És moment d’aconseguir encara més recursos! Recordem a tothom que hi ha una festa divendres vinent amb aquesta finalitat…

Anuncis

Desplaçats a Tigoni

Sembla que a l’estació de policia de Tigoni s’hi va amuntegant gent. la CNN ho explica així:

Just Wednesday, Mwangi said, 6,000 people converged on an internally displaced persons camp on the very day it opened, in the town of Limuru, in central Kenya.

That camp is one of roughly 300 internally displaced camps in Kenya, which has long sheltered hundreds of thousands of refugees from other nations in sprawling refugee camps but has erected such camps for uprooted Kenyans only after natural disasters, Mwangi said.

“We’ve never known internally displaced camps like this,” he said.

Però la premsa kenyana diu clarament:

In Limuru, 6,000 displaced people were camping at the Tigoni police station, up from only 45 on Friday last week.


Un policia vigilant un camp de refugiats prop de Limuru (EFE)

Intentarem tenir notícies noves de les de Kimlea.

Després de tres dies

No hem sabut res de nou de la gent de Kimlea. Avui, últim dia dels tres previstos pel partit opositor per manifestar-se, sembla que la tàctica canvia: de les marxes al boicot.

Un dels riscos més grans de les manifestacions eren que provoquessin un enfrontament directe entre partidaris de Raila Odinga i la policia, amb víctimes mortals. Fins ara, pública i oficialment la policia havia actuat amb gas, mànegues d’aigua i trets a l’aire. Si passava a matar, la radicalització podia arribar a un punt on no fos fàcil apaivagar la violència ni tornar enrera: bé per una mena d’intifada, bé per l’ús d’altres forces militars.

Tot i que efectivament hi ha hagut morts, sembla que aquest risc si més no d’ha evitat. Però la solució continua sense estar gens clara. La BBC manté l’especial sobre Kenya, que permet seguir les notícies i a més recull testimonis de lectors kenyans.

Notícies de Kenya

Hem tingut notícies de Kimlea i d’altres persones que van estar amb nosaltres a l’estiu. Estan força tranquil·les, malgrat tot, i amb confiança que de mica en mica el clima de violència anirà afluixant. A Kimlea, però, no surten de la finca, tot i que la zona de Limuru està en calma.

El que més els preocupava (la marxa a Uhuru Park, que podia ser el detonant d’una nova escalada de violència) sembla que es va aplaçant cada dia, mentre apareixien altres vies d’arribar a alguna mena de solució.

Uhuru Park, amb el Parlament i el mausoleu de Jommo Kenyatta, el primer president kenyà. Uhuru significa llibertat. Té llacs artificials i espais preparats per assemblees i parlaments.

Vam preguntar a la Wairimu, periodista, quina font informativa més fiable teníem a l’abast i ens va recomanar la BBC, tot i que també ells cauen en informar des d’un prisma negatiu.

Aquí hi podeu trobar una anàlisi de la relació entre tribu i violència a diferents països africans (suggeriment de la superjelen!).

No només disturbis a Nairobi

Les fotografies de violència a Kenya són fàcils de veure. No ho és tant veure com està Nairobi, tal com publiquen a la BBC:

Kenya al 2008…

Bé, aquest post és fonamentalment per aclarir l’anterior. En pocs dies sembla que tot està empitjorant: com si haguessin sortit a la superfície molts dels problemes amagats de Kenya, problemes que semblava que es podien anar resolent sense la violència d’altres estats africans. Com que a més la premsa té dificultats per fer la seva feina, és difícil de saber què està passant exactament. La nostra gent coneguda no ha donat senyals de vida després de desitjar-nos bon Nadal.

La nostra experiència de l’estiu feia preveure poc aquesta situació. Sí que es va parlar de les eleccions, però potser ningú no s’esperava aquests resultats directes i indirectes.

Algunes pinzellades del que vam aprendre, però, ara tenen més sentit. Només enumerades, amb la intenció de parlar-ne més endavant:
– La preocupació per la nostra seguretat.
– Els slums i els desplaçaments del món rural a l’urbà (podeu veure Kibera al sud de Nairobi, l’equivalent al barri de chabolas més gran d’Àfrica, en aquest mapa de Nairobi).
– L’homilia de l’últim diumenge a la catedral de Nairobi (coneguda com la Basilica), sobre els criteris d’un cristià a l’hora d’anar a votar.
– La importància de crear espais interracials i intertribals, dels quals Kianda Foundation (l’entitat que suporta Kimlea) i Strathmore School (d’on va sortir Strathmore College, posteriorment Strathmore University) van ser pioners a l’àfrica de l’Est. Ambdues estaven impulsades per gent de l’Opus Dei (cosa que pot ser que sorprengui algú…), animada pel seu fundador, sant Josepmaria Escrivà.

Esperem que en pocs dies la situació es suavitzi. La veritat és que els matxets, vistos de prop, imposen.

Eleccions

A Kenya van tenir eleccions parlamentàries i presidencials ahir, 27 de desembre. La participació va ser alta, les eleccions van ser renyides i, malgrat alguns petits actes violents, sembla que en general es poden considerar eleccions netes.

A hores d’ara encara no hi ha resultats certs. Sí que se sap que molts dels actuals ministres han perdut els seus escons (18, per ara).

Si voleu tenir notícies sobre Kenya, podeu mirar online els veterans, l’East African Standard i el Daily Nation, o els aglutinadors de notícies com el Kenya Daily o AllAfrica.