Jocs i joguines

A Gatina i Maramba els nens juguen com a tot arreu. Pilotes, cordes, bicicletes; cançons enfadoses, jocs de rotllana. Tot és igual i tot és diferent. Les seves cançons infantils podrien haver estat catalanes i vam cantar i ballar amb ells una versió en anglès casolà d’En Joan petit quan balla que va ser un èxit.

Però ara que venen els Reis i Nadal, ara que tothom demana, rep i regala joguines, potser val la pena veure en quatre fotos com són les joguines dels nens de Gatina i Maramba.

Foto copyright de la Begoña

No es veu gaire bé, però és una corda. Les cordes que vam dur (bé, que la Teresa va tenir la intuïció de dur) van ser un èxit, sobretot a Maramba. Com a qualsevol pati d’escola, hi havia cua per anar saltant i hi havia tot un repertori de cançons. A Maramba cantaven alguna cosa com ara “I’m a girl, and I’m sixteen…”. Potser algú se’n recorda millor.

Foto copyright de la Begoña

Amb aquesta corda plena de nusos jugaven a socatira, a tibar entre equips.Com que no hi ha carretons ni patinets ni bicicletes, els nens s’inventen les joguines com poden. Estaven orgullosos d’aquesta, per passejar els petits amunt i avall, feta a partir d’un bidó de plàstic:

Foto copyright de la Jelenn

Però, per molt que sembli imperialisme i masclisme, val a dir que la reina de les joguines, entre els nois, era, sorprenentment… la pilota!

Foto copyright de la Begoña

També vam portar i comprar algunes pilotes noves per cada escola, que van fer les delícies de tothom. Però les que vam portar moriran, tard o d’hora, mentre que l’enginy per fer-ne de roba i cordills seguirà viu per molts anys més. La Frankie ens va fer entendre que per a ells té molt valor ser capaços de crear i compartir, més valor que l’alegria del moment que veuen les joguines que han portat les wazungu

Anuncis

I sense motor

Més enllà de tren, bus i matatu, encara hi ha més maneres de moure’s per Kenya.

Mitjançant la tracció animal i la tracció humana, fonamentalment. L’animal la proporcionen els ases: uns burros color gris perla, menuts, que es fan servir com a bèstia de càrrega sobretot arrossegant carros.


Fotos de la superjelenn

La tracció humana la proporcionen les cames: es fa servir força la bicicleta i es camina moltíssim. Moltíssim! De motos, en canvi, se’n veuen molt poques i, pel que ens van dir, són en proporció força cares.

Foto de la superjelenn

L’avantatge del tràfic a Kenya és que, malgrat el caos, hi ha bon rotllo. A la mateixa carretera poden coincidir, en paral·lel, un autobús, un matatu, un carro i un ciclista, més els vianants. I generalment a l’últim segon no passa mai res. I gairebé ningú no s’immuta ni s’insulta.

Foto de la superjelenn

Totes les carreteres tenen camins paral·lels: la vorera és també camí. A Kenya no pots tenir necessitat de fer una parada urgent per buscar un matoll: segur que hi ha una dotzena de persones anant amunt i avall, i alguna parada de patates o de targetes de mòbil. Curiosament, a Catalunya també augmenta el nombre de persones que van caminant en paral·lel per les carreteres. Fa uns anys no hi havia ningú (excepte a les entrades i sortides dels pobles petits). Ara s’hi veuen immigrants, sovint: probablement als seus llocs d’origen no sigui tan estrany.