El Tea Board of Kenya va produir aquest reportatge l’any 1997. Es veu antic i una mica publirreportatge, però no deixa de ser interessant per saber com és tot el procés des que es prepara la planta fins que arriba al consumidor. Està centrat a l’àrea de Kericho, a l’oest del Rift Valley (mentre que Limuru i Tigoni són a l’est) i principal àrea productora del país.
Això sí, no espereu cap comentari sobre la situació de pobresa i explotació dels treballadors…
Ja tenim el vídeo de Kimlea a la web. Bé, no és pròpiament un vídeo (és més aviat un slideshow presentat en vídeo). L’Esther, una de les que formava part de l’equip de comunicació del grup, ha penjat al seu blog el vídeo que van fer per a la Fundació Montblanc.
Un aclariment: els vídeos que fins a dia d’avui hi ha penjats o enllaçats en aquest blog no són nostres. Els hem trobat a youtube. Però cercant hem anat a parar al blog de la persona que els va fer: podeu trobar el vídeo de Kimlea i el de Gatina a Tatiana Zilkova Video Blog.
Haurem de dir-li a la Tatiana que li estem molt agraïts…
Segons la gent de Kenya i els països veïns on el swahili s’ha convertit en llengua franca, la salutació jambo!, que és la que tot occidental pensa que és la genuïna, és típica de turista. Si voleu saludar com un local, és millor fer servir habari, que literalment seria què hi ha de nou. La resposta més habitual és mzuri o mzuri sana (bé o molt bé). Si parleu en swahili, és clar. Si voleu fer servir qualsevol de les altres llengües, és més complicat, perquè caldrà que sapigueu primer de quina tribu és la persona amb la qual esteu tractant…
Els africans es saluden molt. És una de les coses que més sorprenen quan arribes: et saluden amb els ulls, el somriure, el gest… N’hi ha prou que et trobin en un entorn conegut, tot i que no els tornis a veure mai més. Descobreixes que a Europa hem perdut el sentit del contacte afectuós, potser perquè el contacte físic s’ha assimilat massa al sexual.
Allà no t’invaeixen l’espai físic ni et petonegen ni és freqüent el contacte físic entre homes i dones en la salutació. Entre dones, en canvi, és fàcil que et saludin amb una encaixada, agafant-te la mà o com els jugadors de bàsquet… Però no massa petons, tampoc. I els nens… Els nens s’arrapen! Falten dits a les mans: no t’agafen la mà, si són més de dos, t’agafen els dits directament. I per totes les carreteres del país et saluden quan et veuen.
A més de habari!, vam sentir altres expressions, amb matisos diferents (habari gani o habari yako), de benvinguda (karibu), més col·loquials (sawa sawa per dir molt bé) o que fan servir la canalla (gotta!). Per donar les gràcies, l’èmfasi també el posa el sana: asante o asante sana.
Una de les cançons que més vam sentir i cantar mentre érem a Kenya us pot servir per fer pràctiques. El vídeo té un aire un pèl hortera i la cançó és una mica enfadosa, però penseu que allà “cantar” és sinònim de “ballar”…
I aquí teniu la lletra per si voleu cantar alhora:
Jambo, Jambo Bwana, Hello, Hello Sir,
Habari gani, How are you,
Mzuri sana. Very fine.
Wageni, mwakaribishwa, Foreigners, you’re welcome,
Kenya yetu Hakuna Matata. In our Kenya there is no problem.
Kenya nchi nzuri, Kenya is a beautiful country,
Hakuna Matata. There is no problem.
Nchi ya maajabu A wonderful country
Hakuna Matata. There is no problem.
Nchi yenye amani, A peaceful country,
Hakuna Matata. There is no problem.
Hakuna Matata, There is no problem,
Hakuna Matata. There is no problem.
Watu wote, Everybody,
Hakuna Matata, There is no problem,
Wakaribishwa, Are welcome,
Hakuna Matata. There is no problem.
Hakuna Matata, There is no problem,
Hakuna Matata There is no problem.
Projecte Kimlea 